Demà (11) és sant Martí

* Va néixer a Pannònia devers l´any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d´una etapa eremita, va fundar el primer monestir d´Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va ser un exemple viu de bon pastor, va erigir altres monestirs, va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l´any 397. Va ser, probablement, el primer no màrtir venerat com a sant. És el patró dels soldats, cavallers i sastres; també era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó. Els seus atributs són: una espasa que talla una capa -per donar-la a un pobre- muntant a cavall; els hàbits de bisbe; una hòstia en forma de bola de foc; i una oca. Aquest darrer atribut és metafòric: aquesta espècie, com sant Martí, és un animal salvatge que fa llarguíssimes migracions cap al sud quan arriba l´hivern. A cinc km d´Alcúdia hi ha la cova de Sant Martí; es creu que fou utilitzada pels primers cristians de la ciutat romana de Pollentia, com a lloc de culte.

L´estiuet de Sant Martí i les ferradures

* El llegendari explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí ("Tu qui ets un mestre fi,/ mosso de picapedrer,/ quantes pedres han mester/ per fer s´arc de Sant Martí?") que va fondre la neu i va enretirar el fred, ajudant d´aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu es coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l´interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d´estiuet de Sant Martí; "S´arc de Sant Martí, si surt es matí, fes ton camí; si surt es capvespre, no vagis a festa". Tanmateix, la natura, sempre sàvia, feia que minvassin les fredorades i les nevades per tal que la llavor pogués germinar. Segons sembla, sant Martí, podia burlar i esquivar les males intencions del diable amb el seu cavall; per això es va estendre la creença que les ferradures dels cavalls evitaven la presència d´esperits malignes i, per aquest motiu, es penjaven darrera les portes per tal que no entrassin dins la casa.

La matança del porc

* Al llarg del novembre és el moment de proveir el rebost per a l´hivern. A part de les conserves i configures per aprofitar els excedents de fruites, verdures i bolets, el rebost s´omplia dels productes propis de la matança del porc, que se solia fer per aquestes dates: "Per sant Martí, el porc deixa de grunyir". La carn de porc se salava o s´embotia per tal de conservar-la en bones condicions durant molt de temps. Els embotits es poden classificar en la família dels crus, sense sang, -sobrassada, llonganissa-, i cuits, amb sang, -botifarró, camaiot. "El torrat i el frit representen cuinemes medials definits per la presència o l´absència de la sang: sobrassada (cru), saïm (fus), xuia (torrat), frit (sang), ossos (salat), cuit (botifarró)" (Antropologia de la cuina mallorquina, El Tall. Sebastià Trias Mercant). "A matances som anat/ m´he campat com un ramell:/ he menjat sopes amb grell/ però porc no n´he menjat".

Recomanacions

* Les dues grans glosades al celler Can Font de Sineu, el celler d´en Tito (divendres, 15 i dissabte 16, és necessari telefonar i reservar al 676 475 682).

* El llibre "La Unió Europea, un mosaic lingüístic", del professor Jaume Corbera Pou.

* Dijous (14) és el Dijous Bo d´Inca.