Avui és la Mare de Déu del Roser (7). Fou a partir de la victòria a la coneguda batalla de Lepant (1571), guanyada gràcies a la intervenció de la Mare de Déu, que es varen estendre les confraries del Roser. El seu nom prové del mot 'roser', que tant fa referència a la planta ("http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa" \o "Rosa" roser) com al "http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosari" \o "Rosari" rosari en català medieval. L'aparició del mot 'rosari' per diferenciar conceptes és deu a influència castellana. El mot 'rosari' (del llatí 'rosari?m', ´roser') té la mateixa etimologia que el mot 'roser' (del llatí 'rosar?u'), és a dir, la "http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa" \o "Rosa" rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s'elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu. De fet és una devoció anterior al cristianisme, en les creences més antigues, tant aquí com en altres cultures, la rosa i el roser ja era un dels principals símbols de l'arribada del bon temps, de la primavera i dels conceptes d'amor i de bellesa, especialment la femenina. I aquests símbols ja es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven o invocaven i a les quals també els ofrenaven roses. Posteriorment, el cristianisme, que va recollir i recrear moltes de les antigues creences que va trobar a cada indret, també ho va fer en aquest cas, va associar la festa de la rosa i el roser amb el personatge femení que més encarna aquestes virtuts pels cristians: la Mare de Déu.

Entra el minvant (8). És bo que faci fred perquè matarà els insectes i cucs que perjudiquen els conreus; si no en fa, malament anirà. S´han aixecat les vedes del conill, la perdiu i la guàtlera, mentre que la de la cega i els tords s´aixecarà el mes de novembre, després de l´arribada d´aquests ocells migratoris. Abans, les pinyes dels pins vers o pinyoners es posaven al foc perquè s´anassin obrint; una vegada assecats al sol es conservaven dins un sac.

A l´hort es poden trasplantar lletugues, endívies, bledes, cols, ceba de planter i porrera, porros, etc. i es poden sembrar pastanagues i espinacs. Es fan esqueixos de totes les plantes aromàtiques: sàlvia, camamil·la, romaní, donzell blanc i també de ramells i plantes. Els esqueixos s´han de mantenir en un lloc càlid, arrecerat i visible, per poder-los cuidar i regar ben sovint. Al llarg del mes, les gallines acaben de mudar les plomes i, per això, aviat tornaran a pondre.

Al celler, una vegada que el vi ha bullit prou dins el cubell, es tria la brisa i es premsa per fer el "vi de premsa" que és el primer que es beu; després es trascola per separar-lo de les impureses i, sigui dins les bótes o dins els barrals, continua bullint fins que acaba per complet la fermentació, i es tapa hermèticament per evitar el contacte amb l´aire.

La Mare de Déu del Remei (10). Advocada de les parteres. A més de demanar-li bon consell i remei en casos de malaltia, també se la reclama en tota classe de tribulacions i trasbalsos. Moltes de les imatges seves duien una cinta de seda de colors, de l´alçada de la imatge, la qual, posada damunt el cos de la partera, deien que ajudava a infantar. Com que tenien molta demanda -les cintes- es va acabar venent-les a les ermites i capelles advocades al Remei. També es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei. A Pollença, l´any 1561, la Verge sagrari, fou la figura principal de la parròquia, i el títol que se li dóna és "Mare de Déu del Remei" (actualment al Museu Parroquial).