Ha entrat el novembre

Quan abans començava l´any pel març, per la primavera, aquest era el novè mes. La claror del dia ha minvat ("A la tardor, el dia du espardenyes", és a dir, s´escurça), es fa fosc d´hora, el temps és ennigulat; és la tardor freda i trista, dels arbres despullats, cap a l´hivern; la natura té aspecte de mort aparent. Vendrà l´estiuet de sant Martí, de cel clar i temperatura amable, que influeix en el comportament de les persones. Temps de sembrar i femar, regit per Saturn –déu romà de les llavors (satà)–. Sembrar és enterrar la llavor, que ha de morir per néixer en espiga; època de Samuhin, déu cèltic dels difunts. El refranyer ens ho descriu: "Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar"; "Pel novembre, cava i sembra"; "Novembre tronat, mal per al pastor i per al ramat"; "Si el novembre trona, la collita serà bona".

"Ensenyar les vergonyes"

Es creia que la vista del cos i, sobretot dels òrgans genitals per part de la terra, li donava fertilitat. Plutarc ja aconselleva sembrar i segar despullat i, seguint els seus consells, les feines agrícoles més importants s´havien fet totalment sense roba. Els pobles mediterranis i balcànics treballaven al camp amb faldellins i calçons molt amples, que deixaven la part inferior del cos a la vista de la terra. Fins i tot s´ha arribat a relacionar l´adopció de l´ús de la faldilla per part de la dona amb el fet que era ella qui primitivament s´encarregava de les feines agrícoles. Segons sembla, la roba interior va ser un invent de l´aristocràcia, que no tenia cap necessitat "d´ensenyar les vergonyes" per assegurar-se el menjar.

Sant Martí de Tours

Hi ha moltes llegendes al voltant d´aquesta bonança, lligades a la proposta del diable de fer morir el sant de fred; per això, Déu va fer venir el bon temps. El sant és tengut com un expert burlador del diable, i les ferradures dels cavalls també tenien aquest poder. D´aquí que es pengin ferradures darrera les portes per tal d´evitar el diable i els endimoniaments. La creença en el poder màgic de les ferradures és d´origen antiquíssim i sembla que respon a un acte de selenolatria, en establir-se una relació de semblança entre la ferradura i la mitja lluna. Una vegada més el cristianisme va incorporar hàbilment aquesta arrelada creença a la seva tradició.