Demà és Tots Sants...

L´Església recorda tots els sants que varen esmerçar les seves vides en la propagació i la defensa de la fe cristiana. Aquesta celebració data del s. IX i s´hi integren una sèrie de cultes i ritus, sobretot celtes, anteriors al cristianisme, dedicats als avantpassats, per recordar-los. Abans les campanes tocaven tot lo dia, i es feien misses tot el matí al cementeri. Era creença molt estesa que avui, al punt del migdia, els difunts que feia poc temps que havien mort sortien del Purgatori per anar a conviure unes hores amb els seus familiars; per això se´ls parava taula, i se´ls preparava el llit; es creia que les animetes tenien preferència pels racons, d´aquí ve que aquests dies la gent no regirava ni espolsava pels cantons de la casa. Aquest costum de les ànimes prové dels egipcis, i el fet d´encendre espelmes era per mostrar-los el camí i no es perdessin. Avui era costum estrenar la roba d´hivern, i encendre els primers brasers, i posar les catifes a les cases.

... i dimarts (2) la Diada dels Difunts

L´Església dedica els oficis als fidels difunts i prega per la seva entrada al regne celestial. Popularment, el dia d´avui, també és anomenat "dia dels morts" o "dia de les ànimes". Es creu que el dia dels morts comença el migdia d´ahir i acaba el migdia d´avui. Aquesta commemoració és molt antiga i generalitzada: els antics egipcis la celebraven i d´ells va passar a la resta de cultures mediterrànies. També, el fet de coincidir aquestes dates amb el període de la sembra no és casual, sinó que respon a creences i ritus de caràcter màgic que establien una relació entre els difunts i les llavors. Creien en la resurrecció de les ànimes i per això veien una certa analogia entre l´enterrament dels difunts i la seva resurrecció al cap d´un temps amb el soterrament de les llavors i el seu ressorgiment en espigues plenes de gra.

"No és bo ni per als cans!"

L´origen d´aquesta expressió és macabre: els ajusticiats eren penjats als camins més freqüentats perquè tothom veiés què li passava al que delinquia, i no podien ser despenjats. Les despulles eren aliment per a les aus carronyaires i per a les bèsties, també per als cans. "No ser bo ni per als cans" vol dir que el subjecte en qüestió és tan menyspreable que no és bo ni per acabar com aquells condemnats.

El Consell Assessor

De Cultura Popular i Tradicional del Consell de Mallorca, presidit per Joan Font, ha duit a terme una tasca silenciosa però eficaç. Ara, juntament amb Patrimoni, han elaborat un reglament de regulació del procediment per a la declaració de festes d´interès cultural a Mallorca; un mitjà fonamental per al reconeixement de les festes tradicionals i per descriure-les per tal que en el futur puguem saber-ne els orígens i preveure´n l´evolució. Gabriel Cerdà, director Insular de Patrimoni expressà la seva confiança que aquest proper mes, a Nairobi, també puguem celebrar que la Sibil·la és Patrimoni de la Humanitat –ja és Bé d´Interès Cultural Immaterial-. L´esmentat Consell Assessor creà una comissió, amb l´especialista Francesc Vallcaneras, per tal de donar suport a la proposta.

Recomanacions

La vetllada de glosat, avui a Porreres a les 18 h.: Blava, Toledo, Garvinyet, Prim i Macià.