Reclamar la pluja

La sembra, com la majoria de les feines agrícoles, està supeditada a les alteracions atmosfèriques. No es pot sembrar sense saó i, per tant, s´ha de fer després de ploure. Per tal de reclamar la pluja quan no venia a temps, el pagès s´havia lliurat a diverses pràctiques. Unes vegades acudia al cel amb fervoroses oracions mentre que d´altres apel·lava a procediments que constituïen romanalles d´antigues fórmules màgiques invocatòries de la pluja. Unes vegades amb processons amb les imatges venerades i repudades com afavoridores d´aquest fenomen. Una altra de les fórmules més utilitzades havia estat la de llançar aigua enlaire en la creença que aquesta pràctica atreia la pluja. També s´havien cremat joncs o vimets, amb el convenciment que la fumera es convertia en nuvolada, que després descarregava.

Les processons per fer ploure

A les processos que s´organitzaven a un sant o a una Mare de Déu que dugués la pluja, els participants solien anar descalços, descoberts de cap i sense més roba al damunt que un sac groller; les dones duien la cabellera estesa i, antigament, els pits penjant i al descobert. Aquesta seminuesa dels penitents i el fet d´ensenyar les parts íntimes a la terra respon a una idea primària d´afavoriment de la fecundació de la terra, pròpia d´aquest moment del cicle agrari. Sovint duien canyes llargues i rosaris a les mans, i caminaven lentament –de vegades de genollons-, al ritme d´una cançó monòtona i planyívola. Hi havia processons que passejaven relíquies i cossos sants pels camps i, de vegades, fins i tot els submergien dins aigua. En la nostra literatura religiosa popular hi ha nombrosos goigs, dedicats sobretot a la Mare de Déu sota diverses advocacions que es cantaven especialment per demanar la pluja.

Sant Simó i sant Judes Tadeu (28)

Diu la tradició que sant Simó era molt gras i que exercia l´ofici de drapaire. Per això l´havien escollit per patró els massa grassos i els que arreplegaven draps vells. També conten que el seu martiri va consistir a serrar-lo de viu en viu i que per això el tenen per patró els serradors. Sant Judes, pel fet de ser confós amb el deixeble traïdor –Judas Iscariot-, és el sant més oblidat del cel. No coneixem cap cristià que hagi posat al seu fill per nom Judes. Per aquesta raó es creu que el sant agraeix i recompensa els que el recorden. "Per sant Simó i sant Judes, barques ajagudes". "Per sant Simó, mort la mosca i el moscó".

Recomanacions

· Avui, a les 17,30, a Petra, gran vetllada de glosat, amb Pipiu, Xurí, Foraster, Carnisser i Mostel amb motiu de la Fira d´Art i Empresa.

· Avui, a les 21 h. a la plaça Joan March de Manacor, presentarem el CD de Tomàs Bosch "Ball de pagès, jotes i mateixes"; després de dos llibres, ara aquest savi pagès manacorí, ens regala l´experiència musical més típica del Llevant.

Acaba l´octubre

La tardor s´ha fet present: pluges, temps variable, calor, i fred. Hi haurà esclata-sangs; les blaves i els picornells, els peus de rata, les gírgoles, tot un món de bolets exquisits per al nostre paladar. És necessari que faci fred, perquè moren "els animalons, la cuca, la mosca", que fa malbé els arbres fruiters. Entrarem en el novembre, a les portes d´un nou cicle festiu i de canvi d´any. El temps passa molt aviat, sense témer-nos-en, i massa vegades el perdem per les bardisses.