Les herbes de la bona sort

L´any solar comença de nou. Antigament era costum guarnir les cases amb herbes que atreien la bona sort: el vesc -prohibit per l´església, símbol per excel·lència dels druides i els celtes-, el boix, el grèvol -les seves fulles recorden les espines de la Corona i les bolletes vermelles les gotes de sang-, el brusc -"cirereta del bon pastor"-, el galzeran. Totes elles fruiten a l´hivern i, per això, es pensava que duien bona fortuna. En un temps en què la natura dorm, en què no hi ha signes de vida, les plantes verdes s´introduïen en les cases com un element de continuïtat; l´arbre de Nadal -de fulla perenne- també tenia aquesta reminiscència.

El sentit còsmic del Nadal

Representa la renovació del sol: en les cultures primitives el Sol va ser la primera divinitat, per això a mesura que la societat evolucionava i l´home prenia consciència del seu poder, molts atributs del sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol, com a símbol de poder i d´immortalitat, ornava la cuirassa d´Alexandre el Gran. A Roma, el dia del solstici d´hivern era consagrat en honor de l´emperador amb la denominació de "Natalis Invicti". L´Església cristiana va triar aquest dia per commemorar el naixement de Jesús, figura clau de la nova fe.

Les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall (24)

A les Illes no havíem celebrat mai el "sopar de la Nit de Nadal", això és un costum que ens ha vengut de fora; aquí se celebra el dinar de Nadal, que arriba fins entrada de fosca. Aquest vespre és dedicat a les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall, i llavors una xocolata amb coca de nadal. Les Matines són els cants solemnes dels psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit; la Sibil·la és el cant que preconitza la sacerdotessa sobre el naixement del Messies i el judici final; i la missa del gall s´anomena així perquè, segons la llegenda, fou un gall el primer ésser viu que va veure Jesús nat i que s´encarregà, a més a més, de pregonar la notícia.

Les neules

Són un element decoratiu de les esglésies i betlems. Ens hem de remuntar a l´edat mitjana per trobar-ne l´origen, en les neules que consumien els reis i les altres jerarquies eclesiàstiques d´Aragó i Mallorca -nebula, és a dir, boira, actualment enrotllada en forma de canonet-. Es penjaven a les esglésies per anunciar que s´acostaven les festes i representaven les teranyines de la cova del Naixement. S´elaboraven amb aigua i farina, ingredients que s´han substituït pel paper, és a dir, s´han convertit en un guarniment que no es menja. Conten que, fa anys, quan se celebrava la festa de la Sibil·la per als més petits, els fils que aguantaven les neules confluïen sobre la trona i quan ella els tallava amb l´espasa, les neules queien sobre els infants que estaven ben preparats per menjar-se-les.

Les nadales

Com els villancicos castellans, les natalendas protugueses o les pastorelles italianes tenen com a precedent les caroles, uns cants que acompanyaven uns populars balls rodons que es ballaven en els temples amb motiu de la celebració dels misteris de Nadal. Es cantaven a la missa del Gall, durant les ofrenes, però també es cantaven pels carrers donant les bones festes el vespre de Nadal, amb acompanyament de tota classe d´instruments populars. L´Església només permetia que es cantassin dins el temple aquelles cançons que comportaven motius nadalencs -i no "villanos", de villancicos-.

La Nativitat del Senyor (25)

Avui l´Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. La celebració cristiana del Nadal va aparèixer per primera vegada a Roma, cap a l´any 330, i ja amb aquesta data de 25 de desembre. Era la cristianització de la festa que celebraven els romans -el Natalis Invicti, el naixement del sol, relacionat amb la figura de l´emperador-, i d´aquí ve l´admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l´ànima cristiana.

El Bisbetó, els Sants Innocents...

Són reminiscències carnestoltesques del cicle nadalenc que tenen el seu origen en les Saturnalia romanes; unes llicències paganes de Nadal: els infants imposant el seu domini sobre els grans. Tanmateix, vendria a representar l´admesa reacció dels infants innocents contra el malvat rei Herodes que ordenà degollar-los.

Sant Esteve (26)

"Durar de Nadal a sant Esteve", quan les coses duren molt poc. Era el patró dels sastres -per haver regalat un vestit nou a cada Deixeble- i el veneraven els qui treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires, etc. -perquè els rabins el varen apedregar fins a matar-lo-.

Dissabte dia 29: 12 hores d´improvisació

No vos ho podeu perdre. Comença a les 13 h. a Can Alcover, amb sobretaula amb tots els glosadors. Després el recorregut: a les 19 h. a la croissanteria Xhantay, a la casa de Cultura, al bar Can Biel Felip (amb sopar), a Ca n´Àngel, a l´Orient i al Pinzell. Devers les 23 h. coincidirà amb el concert d´Ensaladilla al Pinzell. Vénen improvisadors de Menorca, Principat, València i Mallorca.