Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinió

L'Ajuntament de Palma i l’olor de podrit de Son Sardina

Per què Cort ha amagat durant mesos la polèmica compra de Can Pesquet per part d’un metge inversor? I a què es deuen els nervis exagerats de Cort després que aquest diari hagi destapat la notícia? La manca de transparència del Consistori convida a pensar malament. Massa malament. Perquè hi ha pel·lícules que Mallorca coneix de memòria

El alcalde de Palma, Jaime Martínez, durante su visita a Son Sardina en agosto del año pasado donde prometió la compra del solar de Can Pesquet

El alcalde de Palma, Jaime Martínez, durante su visita a Son Sardina en agosto del año pasado donde prometió la compra del solar de Can Pesquet / Ana B. Muñoz

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Pere Morell

Pere Morell

Palma

Respira. L’olor de podrit de Son Sardina és cada vegada més intensa. I no només per la pudor dels residus de Son Reus, que s’ha fet encara més forta amb l’arribada de la porqueria d’Eivissa. També, i sobretot, per allò que s’amaga rere la polèmica compra de Can Pesquet per part d’un metge inversor.

Per què l’Ajuntament de Palma ha amagat durant mesos aquest moviment als veïns? I a què es deuen els nervis exagerats de Cort després que aquest diari hagi destapat la notícia? La manca de transparència del Consistori convida a pensar malament. Massa malament. Perquè hi ha pel·lícules que Mallorca coneix de memòria.

En un dels seus dies bons, quan pareix que Ciutat té un líder, el batle va prometre que es «compraria o expropiaria» el solar per crear-hi la desitjada plaça pública i el casal. Al mateix temps, va prometre que no es construiria en sòl rústic a Son Sardina.

Aquell teatre va servir per desactivar les nombroses protestes que aleshores poblaven la barriada, una de les més actives a l’hora d’aturar la febre especulativa provocada per la llei de liberalització del sòl rústic aprovada pel PP i Vox.

«La paraula del batle va a missa», deia Cort als sardiners. Però la promesa va quedar dins un calaix i un metge es va avançar a un Ajuntament regatejador que va badar.

A partir d’aquí, el silenci. I les falses veritats als veïnats. Quant costarà a les arques públiques la lentitud de Cort? Que poc costa pagar amb els doblers dels altres quan un s’equivoca.

El que és segur és que els sardiners hauran d’esperar encara més per tenir una plaça i un casal públic.

I ja fa dos anys que el ple de Cort va acordar comprar el terreny. Fa més d’un any que el batle va prometre que Son Sardina tindria, per fi, aquell espai públic que reclama des de fa dècades.

Jaime Martínez va apostar la seva paraula per frenar una revolució sardinera. Però la deixadesa de l’Ajuntament pot avivar encara més el foc. El dubte sobre l’honradesa de Cort comença a instal·lar-se entre els veïns. I si l’equip de govern no reacciona amb els reflexos que li han faltat fins ara, la paraula del batle deixarà de tenir valor al barri.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

  • Son Sardina
  • Cort
Tracking Pixel Contents