50 anys de les Festes de sa Calatrava

UNA REVOLTA CULTURAL

El juliol de 1976 no tot estava atado y bien atado, perquè a sa Calatrava es desfermà una gran agitació popular. Al capdavant d’un grup d’entusiastes sense experiència, Antoni Rotger Martínez, un líder gens convencional, va alliberar unes festes recloses en espais tancats de pagament. Els carrers grisos s’ompliren de color. Poesia, Art, Teatre, Circ, Música, Cinema... Tot al carrer i sense barreres! Sa Calatrava alenava llibertat!

Tothom que va voler hi va ser. Una pintora (Esperança Mestre) i cinc pintors (Francesc Aguilar, Ramon Cavaller, Miquel Martí Company, Joan Mas i Pere Mascaró) penjaren murals reivindicatius. Les cercaviles escamparen confeti i alegria. Els grups S’Estornell i Comediants (Cucorba s’incorporà el 1977), demostraren el poder de la imaginació. Els calatravins Maria del Mar i Joan Ramon Bonet encapçalaren la nòmina de cantautors i de grups: Guillem d’Efak, Toni Morlà, Biel Majoral, Bel Cerdà, Pep Planes, Traginada, UC, Els Valldemossa... Una altra nit, dedicada a La cançó del camp, va reunir els Cavallets de Felanitx, l’Escola de Música i Dansa, el Grup Folklòric de Maó, Aliorna, S’Estol des Gerricó, el Grup de Muro, el Grup folklòric de Ferreries, Sa Colla des Pla de Vila, Glosadors de Formentera, el Grup de Biel Caragol... No hi mancaren corals (Sant Joan, El Taller, Murta...); ni bandes de música (Montuïri, Sant Llorenç i Palma); ni quintets de vent (el de l’Orquestra Ciutat de Palma i el Pare Aulí de Felanitx); ni xeremiers (Els Llargos de Sencelles, Toni Artigues i, anys després, els calatravins Pep Toni Rubio i Pep Rotger); ni grups de teresetes (Drac Màgic, Els tres tranquils, Pep Banyo...); ni gent de circ animadora (Ocaña, Pilar Gimeno, Els germans Poltrona, Miquel Àngel Llonovoy, Leo Bassi...); ni la implicació d’alguns pintors (Horacio Sapere, Vicenç Torres, Paez, Pep Canyelles, Miquel Pujante o Miquel Barceló, resident en el barri).

Tot era una festassa: paperines, gegants, capgrossos, pintura infantil, carreres de sacs, cucanyes, ball de bot, focs artificials, jocs malabars, partits de futbol, amollades de globus... Qui, de la gent que hi va assistir, no recorda la revetlla al Jardinet de l’Amor, amb el ball del fanalet? O la desfilada dels personatges de Pere Pujol? O l’homenatge a Lola Anglada del Grup de Ca’n Boter, amb Miquel Gelabert? O la Pantomima de Pere Pavia i la companyia de mim Pot-Patroc de Pere Noguera i Pawel Rouba? O la gentada que va fer tremolar la murada amb la reaparició, després de molts d’anys, de Bonet de Sant Pere? O l’estrena de l’obra El fogó dels jueus de Llorenç Moià? O la de La Torna del grup Els Joglars?

LA FÀBRICA

La família Mercadal, propietària de l’antiga fàbrica de catifes, va cedir l’ús a la Comissió de Festes. L’espai seria el centre neuràlgic des d’on es dinamitzà la barriada i, més enllà, Mallorca sencera. Va ser taller, escola, sala de balls, lloc de reunions sindicals i polítiques clandestines, racó d’experimentació artística, d’elaboració de cartells i banderoles de manifestacions. Allà es congriaren iniciatives a rompre: la defensa del Parc de la Mar, la campanya per la llibertat d’expressió (arran del cas Joglars), el Comitè de Defensa de Sa Dragonera, la demanda de demolició dels pavellons militars de la Porta del Camp, Sa Rua... A la fàbrica el Grup Criada elaborava els materials. D’allà va sortir la protesta per reclamar centres de salut als barris que va permetre la creació dels PAC. Les assemblees de dones impulsaren el Col·lectiu Clítoris (reconvertit en Col·lectiu Pelvis), editor de la revista Las cotorras alegres. La fàbrica va servir com a punt de consulta de barris i pobles. Quan l’any 1979 els propietaris volgueren recuperar la fàbrica, la Comissió de Festes va demanar a l’Ajuntament obrir ses Voltes i assumir-ne la gestió durant uns anys.

LES PUBLICACIONS

El còmic Calatrava Story va ser un referent. El desembre de 1976 es va publicar Bort, un còmic-tràgic de denúncia per l’assassinat a Galerías Preciados, a trets d’un guarda-jurat, de Pere Mascaró, autor d’un dels murals de les festes. El maig de 1977 s’edità Estatururut per a una Santa Autonomia, un clam sense subterfugis per la independència. L’explosiva creativitat expressada en els còmics, cartells i auques va desembocar en la revista Sa Lavativa, irònica i provocativa, amb els punyents editorials d’en Balutxo i molts i molt bons il·lustradors (Jaume Ramis, Carme Vázquez, Joan Mas, Pep Roig, Gomes, Tatúm, Tomeu Matamalas, Miquel Trias, Miquel Pujante, Ignasi Fuster, Antoni Rotger...). La llista dels qui hi escrivien és igualment rica: Joan Soler i Antich, Miquel López Crespí, Antoni Nadal, Francesc Seguí, Gabriel Janer Manila, Climent Picornell, Biel Mesquida...

EL MÓN VOLTARÀS I A SA CALATRAVA TORNARÀS

Una de les poques fonts d’ingressos directes va ser el marxandatge (gorres, mocadors, ximbombes...), a més de la barra del bar de dalt murada. La resta depenia de la generositat dels usuaris, però la gent no tenia la cultura de la taquilla inversa. Eren temps de precarietat i preautonomia i les institucions no varen estar a l’altura. Els organitzadors s’endeutaren i, malgrat tot, recorden amb satisfacció tan atrevida aventura. Quan en parlen, brollen les paraules participació, solidaritat, il·lusió, esperança... Amb alts i baixos, amb qualque interrupció, les festes han continuat fins avui amb nous grups (Harmònica Coixa, Orquestrina Galana, Música Nostra...).

Sa Calatrava l’any 1976 va crear una factoria de somnis. Han passat 50 anys i molta de gent no podrà viure la commemoració. En record dels qui no hi són i, també, per renovar el compromís d’aquelles festes a favor d’una terra més lliure i solidària, dia 12 de juliol, diumenge, a partir de les 18 fins a les 24 hores, hi haurà un Esclat final, amb diverses actuacions. Entre les 20.30 i les 21 hores, Fotografia dels supervivents; després l’hora dels adéus i fins d’aquí a altres 50 anys... tanmateix, d’aquí cent, tots calbs!

Suscríbete para seguir leyendo