La participació imprescindible per una ciutat adaptada al canvi climàtic

Fa deu anys, durant la COP21, el món es va comprometre a limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. Des d’aleshores, les ciutats s’enfronten a reptes sense precedents: crisi climàtica, desigualtat social, pressió immobiliària i transformació digital. 

París, un laboratori urbà

Des del 2014, la capital francesa s’ha consolidat com a referent mundial en innovació urbana. El programa «Réinventer Paris», impulsat per l’alcaldessa Anne Hidalgo, va marcar un punt d’inflexió. Per primera vegada, la ciutat va convidar arquitectes, col·lectius, artistes, empresaris i veïns aproposar junts noves formes d’ocupar i regenerar espais públics i privats. El que va ser revolucionari no va ser només l’abast —més de 20 emplaçaments estratègics—, sinó la metodologia: l’adaptació al canvi climàtic i el valor social de les propostes van pesar més que el rendiment econòmic. Projectes híbrids, mixtos i col·laboratius van sorgir de consorcis multidisciplinaris, demostrant que l’urbanisme pot ser un acte social i col·lectiu i no només tècnic i individual.

Projectes com L{"anchor-link":true}, on vam treballar del 2015 al 2020, mostren com els edificis en desús poden ser seus d’experimentació per reactivar barris creant nous usos sense caure en la gentrificació. Aquest antic hospital tancat de 4 hectares va ser autogestionat durant 5 anys, acollint allotjaments d’urgència, artesans, associacions solidàries i microempreses. Ara, en plena transformació, aquest projecte espontani ha permès adaptar el projecte urbanístic fins a convertir-lo en el prototip del nou pla d’urbanisme bioclimàtic.

Pressupostos participatius: el poder de decidir

París també és pionera en la integració de la participació ciutadana en les seves decisions. Cada any, el 5% del pressupost municipal es destina a projectes urbans proposats i votats pels ciutadans. Gràcies a aquest mecanisme, els parisencs han decidit la creació d’horts urbans, la transformació de patis escolars en «oasis climàtics» i la conversió en zona de vianants de carrers. Plataformes digitals i tallers oberts han democratitzat la planificació urbana, empoderant els habitants perquè siguin coautors del seu entorn. L’arquitectura deixa de ser un exercici exclusiu d’experts per convertir-se en un vehicle de diàleg social i ecològic.

Urbanisme tàctic: provar abans de construir

Una altra innovació parisenca és la integració de l’urbanisme tàctic: intervencions temporals i reversibles que permeten prefigurar canvis abans d’implementar-los de forma permanent. Ocupació temporal d’edificis en desús, carrers convertits en zona de vianants, mobiliari modular, jardineres efímeres… Aquestes accions, d’aparença simple i que nosaltres practiquem des del nostre despatx Atelier+1, han demostrat que l’experimentació, amb els seus errors, pot ser un aprenentatge i que la ciutadania és la millor aliada per dissenyar espais més habitables. 

Millorar l’experimentació i la participació a Palma

L’experiència sistemàtica de París, demostra que la participació ciutadana i l’experimentació no són accessoris, sinó fonaments per a ciutats més justes, resilients i democràtiques. A Palma, on el debat sobre el model de ciutat està més viu que mai, l’experiència parisenca convida a reflexionar: com podem involucrar els ciutadans en la transformació d’espais com la plaça Major, Son Busquets, Gesa, Can Weyler, Son Simonet o Can Serra? De quina manera podem provar solucions temporals abans de prendre decisions definitives? Com garantir que la innovació urbana no beneficii només uns quants, sinó tota la comunitat?

La resposta implica crear mecanismes de participació real i efectius, on veïns, entitats i experts treballin junts, i apostar per un urbanisme adaptable, que aprengui dels seus propis errors i es reinventi constantment. Les ciutats del futur adaptades al canvi climàtic, no es construiran des dels despatxos, sinó des de la col·laboració i la confiança entre qui les habita.

El projecte de la Plaça Major

La plaça Major al centre de la ciutat, és un exemple del que mai s’hauria d’haver fet i de com costa canviar una cosa mal feta. Els anys setanta es va destrossar una plaça molt estimada pels ciutadans de Palma, per convertir-la en una plaça dura sense cap arbre i anticlimàtica. La raó era fer en el seu subsol un aparcament de 677 places. Acabada la concessió després de cinquanta anys de l’aparcament i les galeries comercials,  l’Ajuntament tenia un pla per fer més places d’aparcament, a la planta de lo que era un centre comercial abandonat i caducat.  

Front aquesta situació, un grup de col·lectius, entitats ciutadanes vàrem  tenir la determinació de fer veure a les autoritats la necessitat de prendre mesures per revertir aquesta deriva del model de ciutat. Pensàvem que la Plaça Major podria ser la zona zero per aquesta transformació i un espai emblemàtic per a la ciutat.

Després d’estires i engronses, l’Ajuntament va cedir i inicià un procés de participació que encara es viu, ja que el nou projecte no ha començat. Tot plegat han passat cinc anys d’ençà que vàrem començar i encara no se sap ben bé com acabarà.

El mateix ha passat amb altres projectes on l’Ajuntament va obrir processos participatius, com el dels habitatges pùblics de Son Busquets iniciat abans del 2020 i encara sense construir, o el de Gesa, on ja el 2011 es parlava dei «garantizar la participación de las entidades cívicas de Palma en parte de la gestión de los espacios del edificio para hacer efectiva la participación ciudadana y fortalecer el tejido asociativo de Palma». L’edifici encara està tancat i deteriorat.

La participació ciutadana en l’urbanisme no ha de ser una experimentació improvisada, perquè tengui èxit s’han d’establir normes i canals de confiança entre la ciutadania «no experta» i l’Ajuntament, de manera que la transformació de la ciutat i els seus entorns sigui eficient i durable, en el context d’un canvi climàtic intens.