La salut mental i el canvi climàtic

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIEC) alerta que l’acceleració del canvi climàtic representa una amenaça creixent per a la salut mental i el benestar psicosocial, amb un augment de la tristesa, l’angoixa, l’ansietat, la depressió, el dol i les conductes suïcides. Segons Jessica Newberry Le Vay, de l’Institut d’Innovació en Salut Global de l’Imperial College de Londres, per cada increment d’1 °C en la temperatura mitjana global, les taxes de suïcidi augmenten un 1%.

Davant aquesta situació, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana noves línies d’acció als governs: integrar el canvi climàtic en els programes de salut mental (i viceversa), reforçar els compromisos internacionals, promoure enfocaments comunitaris, reduir vulnerabilitats i cobrir el dèficit de finançament en salut mental i suport psicosocial.

Estratègies de París davant la crisi de salut mental i el clima. El suport de l’Estat

El Collectif Santé Mentale – Grande Cause Nationale, amb més de 3.400 organitzacions, ha aconseguit que el Govern francès declarés la salut mental com a Gran Causa Nacional el 2025. L’objectiu és trencar tabús, millorar l’accés a l’atenció i reforçar la prevenció. Segons Aude Caria, directora del Psycom de París, amb la que hem pogut parlar fa uns dies, aquesta iniciativa ha generat activitat a tot el país, però els recursos encara són insuficients per consolidar les xarxes assistencials, i la prevenció del suïcidi és un objectiu prioritari. El pressupost militar ha deixat a l’ombra l’impuls de la salut mental.

Una iniciativa interessant de l’estat francès que s’està aplicant també a París és el Servei Cívic Ecològic. Aquest és un programa  que té com a objectiu formar a mil joves com a «ambaixadors del clima». Participen en iniciatives de sostenibilitat als centres educatius, com plans de reducció de residus, estalvi energètic o creació d’horts escolars.

Compromís municipal

París afronta grans reptes de salut mental com l’aïllament de la gent gran i l’ecoansietat. La Direcció de Salut Pública de la ciutat compta amb més de 150 professionals (10% dels efectius municipals) i considera la salut mental un eix central de la seva acció. En els districtes es creen els  Consells Locals de Salut Mental (CLSM) que  reuneixen representants polítics, professionals i usuaris per coordinar accions de prevenció i reduir l’estigma. Presenten un model de governança participativa adaptat a cada barri.

De tot això també hem parlat amb el psiquiatre Jean-Luc Roeland , parissin d’adopció i referent de l’OMS del moviment de psiquiatria ciutadana. La seva trajectòria es pot veure a l’interessant documental L’Odyssée de la psychiatrie citoyenne, documental que ha estat fa uns dies, instrument  de debat a la unió nacional de prevenció del suïcidi.

En la conversa mantinguda amb Dr. Roeland, protagonista en els anys 80 de la desinstitucionalització psiquiàtrica , reconeix que la psiquiatria ciutadana ha avançat en tot el país i ja és normal reconèixer els drets dels malalts mentals a ser tractats dins les xarxes socials de la ciutat i no ser  hospitalitzats més del necessari. Però assenyala que el tractament psiquiàtric domiciliari amb la col·laboració dels familiars, encara no és una pràctica generalitzada.

Palma: un context menys desenvolupat

Una resposta ciutadana important de fa pocs anys ha estat la creació de la Federació de Salut Mental  de Mallorca, una associació de sis entitats socials, que en conjunt atenen a unes 1600 persones. En Pere Quetglas, un dels fundadors de la Fundació Garrovers entitat federada, ens diu que la Federació va néixer amb la voluntat d’unificar estratègies d’actuacions comunes per afavorir que la comunitat sigui un espai d’integració i suport, cosa que encara es molt difícil.

Per part de la nova Direcció General de Salut Mental del Govern Balear, és destacable l’esforç que està fent en els serveis educatius i en els sanitaris. En el seu Pla de Salut Mental impulsen un model basat en l’atenció psicològica primària i comunitària.

Des de l’octubre, 16 nous psicòlegs reforcen la xarxa d’atenció, i s’ha ampliat la dotació pressupostària un 54%. Ens consta la voluntat de fer més feina comunitària per arribar a totes les persones que ho necessiten, ja que la demanda individual i clínica supera les seves capacitats . Aquesta nova incorporació de psicòlegs s’ha fet una mica de pressa i corrent de manera que les persones que han entrat no estan prou formades i ni amb la titulació que toca, cosa que ha generat que és creï una plataforma dels psicòlegs clínics dels centres de salut que fa anys que hi treballen

Des de que es van tomar els murs dels antics manicomis al llarg de tot el segle XX, el gran repte del segle XXI es aterrar el saber psicològic i psiquiatric al costat del malalt, en la seva familia, en el treball i la xarxa comunitària de serveis normals. Fernado Rivera psicòleg amb mes de vint anys d’experiència com a psicòleg d’atenció primària, reafirma la dificultat de fer treball comunitari i que no hi ha recursos per fer tal tasca. Mentre que fa uns anys les families amagaven el seu familiar malalt mental, ara deleguen totalment en els servies asistencials i es despreocupen de participar activament en la seva normalització.

Els probemes de salut mental s’han vist agreujats també a Mallorca des de la Covid. El servei d’atenció psicològica d’emergència, gestionat pel COPIB i concertat amb el Govern balear, ha crescut un 25 % el darrer any, amb prop de 300 intervencions. Les persones de salut mental vulnerables han augmentat des de la crisi de l’habitatge, encara que la demanda d’atenció per ecoansietat no ha aflorat.

Per una altre part El COPIB ha nomenat Elena Gervilla i Guillem Navarro representants balears a l’Àrea de Psicologia Ambiental del Consell General de la Psicologia. Aquesta iniciativa s’ha convertit en una prioritat del Col.legi Estatal  per afrontar l’ecoansietat i el dol climàtic, especialment entre els joves. Esperem que aquesta iniciativa faci creixer l’atenció psicològica d’una manera mes ample, comunitària i efectiva, i que  la preocupació de les persones per un futur apocaliptic es pugui tractar adequadament. n