Limitar els creuers

Després de tres anys que un ample moviment ciutadà ho reclamàs, el turisme de creuers s’ha limitat a la badia de Palma. Vagi per davant que la plataforma contra els megacreuers, de la que Palma XXI hi forma part, demanava un megacreuer al dia com a màxim i 4.000 visitants a la ciutat. Això s’ha complert parcialment. En les negociacions entre el Govern i les navilieres s’ha decidit un megacreuer més dos creuers de mida mitjana, en total tres creuers i 8.500 visitants. Hem perdut... i hem guanyat. Ara ho explicam.

El nombre de creuers al Port de Palma va anar creixent d’ençà de 2010. Aquell any varen venir 523 creuers , el 2015 ja eren 568 i el 2019, 590. El 2010 arribaren en creuer 1.347.009 passatgers i el 2019 ja varen ser 2.220.132. Està clar el que passava. Mentre el nombre de vaixells creixia lentament, el nombre de creueristes es multiplicava quasi be per dos. La causa era l’aparició els nous creuers, els mes grans de l’historia de la navegació dedicada al turisme. L’Harmony of the Seas va ser botat el 2016. La seva capacitat era de 6.400 passatgers i 2.394 persones de tripulació, en total quasi 9.000 persones. Més que tota la població d’Artà.

El Govern acuerda con las navieras un máximo de tres cruceros al día en Palma

Aquesta evolució va anar acompanyada d’un debat social sobre la grandària dels nous bucs i el seu impacte ecològic, social i econòmic sobre la badia i la ciutat de Palma. L’argument en contra de l’excés que suposava aquest tipus de turisme, va penetrar en amples capes socials. El debat s’estenia a moltes altres ciutats, sobretot a Venècia , ciutat que oferia imatges espectaculars dels megacruers entrant al Gran Canal. El debat també va penetrar a l’agenda política fins al punt que el 2019, el nou Govern sorgit del pacte entre els tres partits, signava un acord que deia: «Obrirem negociacions amb l’Estat per establir mecanismes que afavoreixin una major sostenibilitat en l’arribada de creuers» (acord 135 del Pacte de Bellver ).

Ben aviat el debat social i polític va enfocar-se sobre el nombre òptim dels creuers al port de Palma. Però l’esclat de la crisi de la covid-19 va canviar totalment l’escenari . La crisi, que encara continua ben viva, ens ha ensenyat que el virus -per expandir-se- necessita que les persones tenguim molts de contactes estrets. Per tan, com més grans i amples son les concentracions humanes, més ràpidament creixen els contagis. Per aturar-los es dicten normes que limiten les concentracions a tot tipus d’activitat social, especialment la turística. Una de les modalitats de turisme mes afectada ha estat el turisme de creuers. Cosa que no ha passat per exemple amb el turisme rural o el turisme vacacional. No es d’estranyar que el nombre de creuers a Palma l’any 2020 fora de 42 creuers i 156.757 creueristes.

De moment l’acord del Govern i navilieres es un pacte de bona voluntat. Però el compromís de Bellver era un altre. Per tant la negociació amb l’Estat per regular els creuers no ha començat realment. És evident que l’Estat és el que te competències i així es va demostrar quan va paralitzar l’activitat del turisme de creuers per raons de covid. De fet la llei de 2014 sobre navegació marítima, en el seu article 7 diu que «la entrada de buques en los puertos españoles se podrá prohibir o condicionar por razones de emergencia o riesgos específicos para la salud pública, la seguridad de la navegación, la protección de los tráficos y las instalaciones portuarias, la represión de la pesca ilegal o la sostenibilidad ambiental, de acuerdo con lo previsto en la normativa aplicable».

Per tan hem fet una primera passa en aconseguir la limitació del nombre de creuers per raons ambientals. Ara ens haurem de concentrar a determinar científicament quin es el volum sostenible del turisme de creuers a Palma. Nosaltres ho hem reclamat des del principi, ja que estem convençuts de que tres creuers al port de Palma es una càrrega mediambiental i social insostenible per a la nostra població, en consonància amb l’emergència climàtica declarada pel Govern balear el mes de novembre del 2019.

Fa cinc anys, el 2016, es va presentar a Mallorca un manifest titulat «Sense límits no hi a futur» . Era una crida a tota la població i a les institucions publiques a fer un canvi de direcció de la nostra economia i de la gestió del territori . Va ser recolzat àmpliament i va marcar una tendència que la crisi de la covid ha confirmat. La limitació del nombre de creuers és una passa positiva en una nova concepció de la gestió del turisme de masses del segle XXI.