Malgrat ser de Palma (un ‘llonguet’ en tota regla), he de reconèixer que feia molt de temps que no visitava el bosc de Bellver. De fet, sóc de la generació que hi anava un pic a l’any pel diumenge de l’Àngel, o per mostrar el castell o les vistes sobre Palma quan venia algun conegut o familiar de fora.
Però vet aquí que llegeixo a un diari que hi ha la intenció de construir-hi un parc d’aventures de 3.052 m2. La notícia també indicava que el nou parc es finançarà, si no ho vaig llegir malament, a través de la inversió de 1.250.000 euros. Vol dir que és una bona idea construir un parc d’aventures al bosc de Bellver?
Com que feia molt de temps que no hi anava, em vaig decidir a fer-hi una volta. Sempre he tingut clar que aquest bosc és el pulmó verd més important de la ciutat. De fet, no en tenim d’altre. Però la imatge que me’n vaig emportar no va ser gaire positiva: camins oberts pel pas de la gent per on no toca, sectors del bosc que mostren clares senyes d’erosió, pins tombats per pretèrites tempestes i altres que no mostraven gaire bona salut. Enmig d’aquest panorama, vaig tornar a plantejar-me, vist lo vist, si la construcció d’un parc d’aventures en aquest lloc era l’acció idònia que necessita el bosc. Cert és que, a la notícia que vaig llegir, s’indicava que també es farien intervencions forestals. Però això em plantejava un dubte, quina part del pressupost anirà destinada al bosc i quina al parc temàtic? Dono per suposat que la majoria de la partida serà destinada al bosc ja que, a la vista del que hi ha, no es podria entendre d’una altra manera.
Tinc que reconèixer que la construcció de parcs no em sembla una mala idea. De fet n’hi hauria d’haver més (i més ben cuidats) pel gaudi dels més petits. Però el que no me sembla adient és que s’hagi d’emprendre una acció d’aquestes característiques a un lloc on la cura de les plantes i animals que hi viuen hauria de ser prioritari. De fet, hauria de ser l’únic principi inspirador de qualsevol acció. La pressió humana que suporta el bosc ja és de per sí intensa, com perquè a més s’hi construeixi un nou parc, amb el conseqüent efecte cridada.
Cert és que el bosc de Bellver necessita intervenció, però aquesta hauria d’anar encaminada a la molt necessària regeneració dels sectors erosionats, el retorn dels camins oberts per la gent sense control al seu estat original i, en definitiva, a un augment de la vigilància per evitar la degradació cap a la que camina aquest privilegiat indret de la geografia ciutadana.
El bosc de Bellver no necessita més parcs ni més camins; el que necessita és que el deixin respirar i que torni a ser el que era anys enrere. Com ja he esmentat abans, la pressió humana que suporta ja és prou gran com perquè, a més, s’hi muntin activitats perquè hi vagi més gent.
En resum, crec que s’hauria de replantejar el lloc més adient per construir un parc d’aventures. De ben segur que el nostre bosc ens ho agrairà aportant-nos una bona dosi d’oxigen que, en els temps que corren, bona falta ens fa.
