L’arxipèlag de Cabrera pertany al municipi de Palma, capital de la Comunitat, perquè la seva distància a la costa és superior als 10 quilòmetres. Si fos inferior, estaria vinculada administrativament al municipi de ses Salines, des del qual gaudim més nítidament la seva silueta. És a dir, determinades responsabilitats de serveis i conservació patrimonial s’han de gestionar des de la capital de les Balears. Tot i així hi ha altres administracions que hi prenen part, des de l’autonòmica fins a l’estatal.
Va ser el departament de Medi Ambient del Govern Balear qui va organitzar la setmana passada, amb una visita a l’illa, la celebració del trentè aniversari de la declaració de l’arxipèlag com a Parc Nacional.
Aficionada com som als diaris i fan dels seus professionals de la fotografia, vaig cercar cares conegudes entre les imatges publicades de l’acte. Hi vaig reconèixer les dones polítiques, alguns homes i na Cuca López, que és la directora del Parc. Però no hi vaig veure cap representant del GOB, ni dels actuals, ni dels històrics. Segur que qualcú del moviment ecologista deu haver-hi, vaig pensar. No debades va ser ell, vull dir el moviment ecologista, qui n’impulsà la protecció en un moment en què no eren notícia de primera plana ni el canvi climàtic ni la biodiversitat.
Però no n’hi havia cap. Ni rastre de ningú. Per telèfon em confirmaren les meves sospites: el GOB s’havia assabentat, a posteriori i per la premsa, de la celebració oficial d’aquest fet, marcat com una fita històrica dins l’ecologisme illenc. Ja trobava jo que les fotografies, tot i ser de màxima qualitat, havien quedat una mica coixes, amb unes mancances tan notables que gairebé es podia sentir l’espai buit que pertocava ocupar a qui, en realitat, havia de ser protagonista de la jornada.
Per si qualcú no ho sap, va ser el GOB i una part important de la ciutadania, organitzada o no, qui va impulsar la declaració de Cabrera com a Parc Nacional. Va ser una campanya llarga que va generar tot un seguit de cartells, escrits, reunions, conferències, exposicions, actes reivindicatius i una gran manifestació. I va ser a més una campanya exitosa, primer perquè varen convèncer i segon perquè els òrgans de decisió política de llavors varen saber atendre peticions tan raonables en benefici del futur.
Sembla ser que el Govern actual va organitzar l’acte del 30è aniversari de l’esmentada declaració precisament per retre homenatge i «reivindicar l’esforç d’aquella ciutadania que va fer possible una Cabrera al marge de l’especulació de l’ecosistema». Això digueren. Però oblidaren convidar algun representant de la ciutadania ecologista. Sembla mentida, veritat?
«Protegir Cabrera significa protegir el futur de les Balears… Va suposar una fita històrica per a la societat», varen dir les autoritats -sense ecologistes- a Cabrera. Just això mateix, o una cosa molt semblant, es deia des del GOB fa 30 anys, quan s’inicià tota aquella campanya.
Una errada monumental la de la Conselleria de Medi Ambient, doncs, per la qual hauria de demanar perdó, ja que no servirà de res cap intent de justificar el que sens dubte és injustificable.
La feina altruista de les entitats ciutadanes mereix reconeixement i memòria. Resulta molest i trist, a més de falsejar la història, el fet que molt sovint els alts càrrecs de les administracions surtin a les fotos només a l’hora de posar-se flors. Passa amb molts altres temes i desperta una certa indignació, tot i la generositat de l’activisme ciutadà. Generositat sí, però usurpació no, gràcies. El GOB hauria d’haver estat a la barca cap a Cabrera.
