La Festa de la Llum sense taquígrafs per la pandèmia

Sembla fet a posta, el santoral situa dues festes lluminoses (Sant Martí, el de l’Arc, l’11 de novembre i la Candelera, el febrer) amb un efecte lumínic i poètic que es dóna a la Seu dos cops l’any: quan l’ombra de la rosassa de llevant, la de l’altar major, es situa quasi tangencialment sota la rosassa de ponent, la de l’entrada principal del temple. Una curiositat que sembla arquitectònicament preparada, tot i que no és així, ja que quan es va construir la Seu, no es va pensar ni en rosasses ni en efectes curiosos. Per tant hi ha un cert punt de casualitat en la història.

En condicions normals, en temps de no pandèmia, la Catedral s’ompliria de gent per contemplar el moviment cromàtic. Enguany, però, no serà possible veure’l en viu, ens haurem de conformar amb la retransmissió que es farà a través de les xarxes socials i de la pàgina de la mateixa catedral: www.catedraldemallorca.org. Hi haurà llum, però sense taquígraf, sense públic.

I per posar una mica de color musical a la festa, per què no escoltar de fons, mentre veim les imatges, una mica de música? Vos suggeresc alguns fragments: El matí de la suite Peer Gynt de Grieg, L’Alba de la Simfonia Alpina d’Strauss, Già il sole de Madame Butterfly de Puccini, Des que le soleil de Les Pêcheurs de perles de Bizet, o fins i tot la napolitana O sole mio. I encara més, per tal d’homenatjar uns dels acords de guitarra més famosos de la història del pop, The House of a rising sun, tocats per Hilton Valentine, el músic de The Animals qui acaba de deixar-nos fa només un dia.

Sia com sia, amb música o sense, gaudiu de la llum i molts d’anys!