Aquesta setmana ha fet un any que, coincidint amb la presentació del meu llibre, es va poder visitar per primera vegada un antic refugi antiaeri de Palma. Alguns centenars de ciutadans varen fer coa per poder visitar el refugi del Passeig Sagrera, i crec que ningú no en va sortir decebut. Tots els assistents havien passat centenars de vegades per davant d’aquella vella barrera, però pocs l’havien vista i gairebé ningú no li havia dedicat un minut d’atenció per demanar-se què era.
Transcorregut un any, són moltes les persones que s’han interessat pel tema dels refugis antiaeris, i cada vegada hi ha més gent que espera el moment de poder visitar aquests espais fins ara ocults i oblidats.
A Palma es varen construir devers 130 refugis públics i més de 600 de particulars, amb l’objectiu de protegir la població civil dels bombardeigs realitzats per l’aviació republicana a partir del juliol de 1936. La construcció d’aquells refugis va ser un obra complicada i costosa, pel volum i urgència de les tasques a realitzar. Gairebé tots els enginyers i arquitectes de la ciutat hi varen col·laborar, i es varen haver de realitzar grans sacrificis econòmics per tal de poder fer front a les despeses ocasionades per les obres. Tanmateix, finalitzada la Guerra Civil, les entrades dels refugis varen ser tapiades i, amb el pas del temps,varen anar desapareixent de la vista i varen quedar finalment oblidades. Després d’algunes dècades, va arribar un moment que ja ningú no podia afirmar amb certesa quants de refugis hi havia a Palma, ni a on estaven situats. De fet, el descobriment de restes d’algun antic refugi antiaeri, durant les obres d’excavació realitzades durant els darrers anys a la via pública, ha estat sempre una notícia sorpresa.
Fa més de 25 anys vaig començar a investigar el tema dels refugis antiaeris de Palma. Després de moltes hores de recerca als arxius i de fer tantes excursions subterrànies com vaig poder, vaig emprendre la tasca d’escriure un llibre sobre l’assumpte, amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les meves recerques i, al mateix temps, d’estimular les autoritats municipals a fi que prenguessin consciència de l’existència d’aquest patrimoni subterrani, el posassin en valor, i donassin passes efectives per a la seva recuperació i posada a l’abast de la ciutadania. L’editor Lleonard Muntaner i l’aleshores Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, varen creure de seguida en el projecte i li varen donar el suport necessari per tal que es pogués convertir en una realitat. La presentació del llibre, realitzada el 17 de novembre de 2019 en el marc de la Setmana del Llibre en Català a l’Aljub del Museu de Es Baluard, va anar acompanyada de l’obertura al públic, per primera vegada, d’un antic refugi antiaeri, i del compromís expressat per Llorenç Carrió, de treballar per recuperar alguns d’aquests espais oblidats i incorporar-los a l’oferta cultural de Palma.
De llavors ençà, el tema dels refugis ha donat lloc a un nombre considerable de notícies a la premsa, de reportatges a la ràdio i a la televisió, i de conferències a distints indrets. Nombroses persones i entitats s’han interessat pel tema dels refugis i s’han posat en contacte amb mi per saber o per compartir noves informacions sobre els refugis.
El projecte de recuperació i d’obertura al públic d’algun refugi antiaeri per part de l’Ajuntament de Palma segueix viu, encara que no ha donat resultats visibles a hores d’ara i avança més lentament del què tots voldríem. Vaig presentar una proposta concreta amb distintes actuacions que es podrien dur a terme, i seguesc en contacte amb Llorenç Carrió i amb Magdalena Rosselló per intentar que el projecte arribi a bon port. Distints factors fan que tot sigui molt complicat, però el projecte segueix viu, i sortirà endavant. La recuperació dels refugis antiaeris i de la memòria sobre els bombardeigs que va patir Palma és un acte de justícia amb les víctimes innocents d’aquell terrible episodi, i sé que sortirà endavant, tard o prest.
