L’urbanisme tàctic –fórmula de la qual darrerament se’n parla–, és una estratègia d’intervenció urbana per donar una resposta ràpida, econòmica, reversible i amb pocs requeriments burocràtics, per transformar l’espai públic de les ciutats. A Palma, aquesta estratègia ha estat aplicada, per exemple, substituint unes poques places d’aparcament per tal d’ampliar les voreres de bars i restaurants i posar-hi taules i cadires. El nou espai creat sovint apareix demarcat per alguna barrera en forma de jardinera. Alguns carrers s’han tancat al pas de vehicles a motor amb l’objecte d’ampliar els espais dels centres escolars (el del col·legi Felip Bauçà n’és un cas exemplar). D’aquests pocs exemples, crida l’atenció el consens i la facilitat amb la qual els ciutadans i veïns de cada barriada han acceptat una actuació que fins fa ben poc –exactament, abans del primer confinament massiu en el passat mes de març– era motiu de discussió: la substitució d’uns quants aparcaments per a cotxes, per petits espais de socialització a l’aire lliure. Els infants escolaritzats i els seus pares i mares tampoc no deuen haver posat pegues perquè el carrer de l’escola, abans motoritzat, s’hagi transformat en un lloc on córrer, saltar i jugar amb seguretat. És més, la mobilitat i l’accessibilitat amb vehicles a motor dins la ciutat no s’ha vist gens afectada. Una vegada que s’han guanyat aquests espais amb el seny i el consens, la següent passa és renaturalitzar-los. Això vol dir ambientar-los de tal manera que torni o s’ampliï la infraestructura verda, que com se sap compleix una múltiple funció recreativa, estètica, higienico-sanitària i educativa, a més d’actuar com a eficaç purificadora de l’aire.

L’ONU ha predit que cap a l’any 2050 el 68% de la població mundial viurà a una ciutat. Per pal·liar els greus problemes que ha de comportar aquest notable augment de població urbana, les oficines d’urbanisme de les principals capitals del món i de moltes ciutats mitjanes com Palma, treballen per preparar-les davant els nous escenaris, tant el nou escenari climàtic que suposa l’increment de la intensitat de l’illa de calor urbana, com els nous escenaris de la mobilitat. Per això, actuacions estructurants com les proposades al carrer Nuredduna, així com les ja executades als carrers Blanquerna i Fàbrica, juntament amb les que es proposaran fins completar la xarxa d’eixos cívics previstos al Pla General aprovat l’any 1998, ens situen en el camí que ja han pres tantes ciutats europees i del món.

Aquests eixos, sis en total, permetran unir radialment el centre de Palma amb els barris perifèrics. Operacions de cirurgia urbanística com aquestes tenen el problema del seu elevat cost (a Nuredduna, uns 3 milions d’euros), i sovint es limiten a pacificar uns pocs centenars de metres de carrer cada quatre anys. No en va, en vint anys només s’han executat 970 metres (el 13,6%) dels 7.110 metres d’eixos cívics contemplats al Pla de 1998. A aquest ritme farien falta 126 anys per completar-los tots. És massa temps per a una nova generació de ciutadans que té presa en avançar, i que reclama canvis que els permetin viure la seva ciutat d’una manera més saludable i oberta a altres formes de moure’s i de compartir. Per això, l’urbanisme tàctic és la solució adequada a la immediatesa requerida, ja que en un context econòmic desfavorable permet actuar de forma àgil, com a passa prèvia a uns canvis més globals i definitius. Com a eina de planificació imaginativa, adaptativa i flexible, amb ella es posen a prova sobre el terreny les idees i els plans que més envant seran projectes formals de transformació urbana.

Tot plegat, pensam que els eixos cívics previstos i altres carrers en vies de remodelació haurien de començar a activar-se emprant decididament aquestes eines. Millorar la salut d’un carrer és tan senzill com posar unes poques jardineres que actuen de petit dic o barrera al trànsit motoritzat. També és una estratègia comuna pintar calçades i pivots per a indicar els espais reservats a vianants i bicicletes, i que permeten mantenir la distància física requerida en un escenari de pandèmia com l’actual. A les escoles d’Infantil i de Primària es proposen accions de colonització creativa com pintar l’asfalt de colors, reorganitzar lúdicament el mobiliari urbà, i recuperar el verd perdut o oblidat. Així, de la mà de l’urbanisme participatiu, Palma pot esdevenir una autèntica ciutat amiga de la infància.

L’objectiu de tot plegat no és altre que, a molt baix cost, humanitzar la ciutat, fent-la més saludable, amable i emocionalment positiva. Aquestes qualitats xoquen frontalment amb l’excés de cotxes privats quan s’utilitzen per motius que no el justifiquen, i que a Palma omplen el 70% del nostre espai públic. Cada caixó d’estacionament d’un cotxe ocupa uns 12 m2 de carrer, espai més que suficient per crear un petit ambient d’oci i de socialització: la terrassa d’un bar o restaurant, però també una petita àrea pública de descans o passatemps. Els comerços de proximitat en són els principals beneficiats. Fent-ho així els ciutadans de totes les edats conquereixen el seu dret a moure’s amb tranquil·litat i seguretat.

S’ha de dir que l’urbanisme tàctic –també denominat urbanisme pop-up, do-it-yourself urbanism o urbanisme del mentrestant– no només està pensat per als carrers, sinó també per a les obres inacabades, els solars buits i els edificis en desús, com és el cas de Son Busquets. També cal dir que, a Palma, no s’ha posat en pràctica més que de manera exigua i molt tímida, i no assoleix, ni molt menys, els nivells de ciutats com Nova York (Broadway Street), París (ribes del riu Sena), Londres (King’s Cross), Barcelona (Superilla Poblenou, Sagrada Família), Berlín, Viena, Milà, Auckland, València i tantes altres. Imitant els seus casos d’urbanisme tàctic i els seus èxits, a Palma es podria començar a plasmar amb garanties, des d’avui mateix, el nou model de ciutat confortable i amigable que tots voldríem.