EMT: una solució necessària

Aquests dies els ciutadans de Palma han viscut una vaga de l’empresa municipal de transports. La per tots coneguda com a EMT. Per a molts, difícil d’entendre. Per a uns quants, encara s’ha torbat molt a esclatar. Que la vaga hagi estat tan dura, les manifestacions públiques vehements i les declaracions als medis vessant de ressentiment demostren que la problemàtica en qüestió no ve d’ara. Ni tampoc des del març, just després de decretar-se l’estat d’alarma. Sinó que el memorial de greuges s’estava coent des de molt abans. Legislatures, potser.

Sigui com sigui, la realitat és que el consumidor és l’únic perdedor d’aquest affaire. Som en un temps realment complexe, on tota acció solidària és benvinguda i tota corporativa sol ser condemnada. Òbviament deixada de banda. Per tant, condemnar a una part importantíssima de la població palmesana sense un servei essencial com el transport no és la millor opció per a sumar simpaties populars. Això, el Comitè d’Empresa ho hauria d’ haver valorat valorar degudament. Per molt justes que siguin les seves reivindicacions.

De la mateixa manera que l’Ajuntament no s’havia d’enrocar en una posició de força. O d’opacitat en quan als costos d’una possible solució: les diferències són massa grans perquè ambdues siguin del tot certes. Pel bé de tothom, calia negociar. No obstant, la confiança semblava trencada entre parts. Les preses de posicions eren massa radicalitzades. Potser es feia necessària una solució que vingués de fora. Han fet molt bé les dues parts en acceptar el concurs d’un mediador independent. O com a mínim, ser assessorats per un professional.

Hem de celebrar que s’hagi arribat  a un acord. I s’acabi aquest aparent torcebraç entre fortes personalitats. Palma i la seva ciutadania s’ho valen.

Suscríbete para seguir leyendo