01 de febrero de 2020
01.02.2020
Tribuna

El vuit de la Seu o la Festa de la Llum

No podem vincular els fenòmens lumínics de la Catedral a denominacions de celebracions antigues, per molt que s'hagin emprat al segle XVI o fins i tot abans

01.02.2020 | 02:45

Tothom coneix el fenomen. Els esdeveniments s'han succeït vertiginosament d'ençà que un petit grup de curiosos demanava al capítol de la Seu que els deixés entrar per veure la confluència de les rosasses de la Seu a la façana occidental. Actualment, ja són milers de persones que matinen l'11 de novembre i el 2 de febrer per veure-la. I no han passat més de vint anys.

El desplegament de mitjans resulta aclaparador, passant per retransmissions en directe a les xarxes socials, ressenyes a les televisions autonòmiques, estatals, algun canal internacional i, fins i tot, imatges per a pel·lícules i sèries de difusió mundial, fet que ens durà inevitablement a la turistització de l'espectacle i a la gentrificació dels visitants autòctons. Els tríptics que s'imprimeixen per l'ocasió, ja es fan en anglès.

Crec que no m'equivoc si us dic que ens trobam als inicis d'una celebració que té un envejable futur, que es repetirà mentre tinguem catedral i de la qual hem sigut espectadors privilegiats de la seva gènesi.

L'explicació històrica de la confluència de les rosasses de la Seu es va aclarir amb la publicació d'un llibre que vaig dedicar íntegrament als fenòmens lumínics de la Catedral, on explicava la seva innegable vinculació amb l'orientació de la mesquita que va precedir la construcció de la nostra catedral gòtica.

Recentment però, m'ha sorprès el canvi de nom que la Seu ha proposat per aquesta confluència de rosasses, fins ara coneguda sota el nom del Vuit de la Seu. En un veritable esforç comunicatiu per part del capítol, el que ocorre l'11 de novembre i el 2 de febrer ha passat a denominar-se La Festa de la Llum. L'any 2005, Climent Picornell va emprar aquesta denominació en una entrada del seu blog, recordant que durant la Candelera es beneïen els ciris que s'empraven tot l'any per il·luminar les cases. Però el vertader canvi de nom s'ha produït d'ençà d'un article de l'any 2018 publicat per l'actual coordinadora de cultura de la Catedral, on considera banal i incorrecte l'anterior nom del Vuit. Per esmenar l'error, ressuscita aquesta suposada denominació històrica associada a la festa de la Candelera. He de dir que inicialment em va sorprendre l'erudició que justificava aquesta nova proposta, vinculant la festivitat del 2 de febrer amb l'impuls del papa Gelasi, però el públic general pot trobar la referència més propera a la Wikipedia, posant Festa de la Candelera al cercador de Google.

És cert que, pels no iniciats, els fenòmens lumínics de la Seu i de moltes altres esglésies medievals solen sobreinterpretar-se, i que el nom de Vuit de la Seu no ajuda particularment a aturar aquesta tendència. Cada cop es veuen més experiències d'alineacions planetàries transcendents sense cap sentit històric, com la de santa Marta de Tera o la llum que penetra a la torre del Miguelete de la catedral de València. No podem passar per alt la potent influència de la literatura de best-seller, la qual continua incidint constantment sobre suposats significats ocults, una bona dosi de numerologia i un ambient gotitzant. Una terna infal·lible.

Voldria però, posar en tela de judici la proposta capitular sobre la nova denominació de La Festa de la Llum.

Per començar, no podem vincular els fenòmens lumínics de la Seu a denominacions de festes antigues; per molt que s'hagin emprat al segle XVI o fins i tot abans, és en si un error, perquè estam incorporant a una festa amb identitat pròpia, un element aliè que no li correspon. Pel que sembla, La Festa de la llum és una denominació que només s'associa a la festivitat de la Candelera del dia 2 de febrer. Durant el cristianisme, les festes han anat canviant de dates sense massa complicacions, però cosa menys habitual és promoure la identificació de dues dates diferenciades del calendari amb una sola festivitat, dates que a més, no han tingut mai res a veure.

No podem oblidar tampoc, que els fets lumínics de la nostra catedral no han tingut mai cap significat religiós, per molt que la contemplació del Vuit sigui un esdeveniment meravellós i que l'efecte del finestrals gòtics s'hagi emprat com a via per a la transcendència del misteri cristià.

I a tot això hem d'afegir la coincidència d'aquesta denominació a celebracions d'altres geografies, com la festa de la llum de Manresa o la festa de les llums de Lió, que no tenen cap recorregut històric destacat.

Quan vaig titular El vuit de la Seu al llibre dedicat a aquest fenomen lumínic, vaig pensar que el millor era agafar el nom que havia sortit espontàniament del seu públic. Ningú l'havia proposat, però tothom l'emprava. Crec que a una nova celebració s'hi ha de posar un nou nom, per no crear posteriors problemes sobre la identitat d'una festa històrica. Això no lleva però, que ens correspongui als historiadors reivindicar el vertader significat de què passa amb les rosasses de la Seu. Jo, per la meva part, continuaré denominant a aquesta celebració el Vuit de la Seu, perquè així me la varen donar a conèixer i així la coneix tothom.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!