18 de enero de 2020
18.01.2020

A una part repiquen i a l'altra fan la festa

18.01.2020 | 02:45

Fullejar el programa de festes per decidir la ruta en la revetlla era bàsic: ballada aquí, torrada allà, concert en aquella altra plaça... El nombre d'aturades variava amb relació als nostres gustos i el nombre de grups de música que l'Ajuntament havia contractat. Aquest factor influenciava també l'hora d'arribada al punt final, Sant Kanut, durant molts anys gairebé l'única alternativa al programa oficial. A banda d'aquesta tria, la vivència personal de la revetlla de Sant Sebastià depenia d'uns altres i, al cap i a la fi, érem espectadors consumint un producte. Poca agència de la ciutadania i mínims elements tradicionals per a la commemoració del patró de Palma, la nostra festa major. Dosis insuficients per establir lligam amb la ciutat i la seva festivitat: fer créixer el sentiment de pertinença col·lectiva i l'orgull del poble que fa i sent seva la festa.

I de sobte, algú o alguns hi sentiren la mancança. En la revetlla de Sant Sebastià 2014 corria la veu que un grup d'amics havia organitzat, per segon any, la seva pròpia festa. Per altra banda, el boca-orella citava els que no tinguessin ruta definida o volguessin quelcom diferent, a un passacarrer improvisat: música,elements de cultura popular i un mocador com a distintiu, era de color groc i hi posava 'Orgull Llonguet. Visca Sant Sebastià'. Havia nascut el col·lectiu. Per bandera, el pa amb la voluntat de capgirar la befa i, per una altra banda, festa, història i cultura popular com a punt de partida d'una carrera de fons per aconseguir un model de festa i, en definitiva de ciutat, més participatiu. L'autogestió i l'organització assembleària com a bases.

De llavors ençà, Orgull Llonguet va definint la seva proposta per a les festes de Sant Sebastià. Promovem les llonguetades que són el preludi de la Revetlla i, si el temps ens ho permet, dia 20 celebrarem el primer vermut ressacós. Cada any vestim la festa amb un mocador de lema reivindicatiu, el d'enguany –Ciutat per a qui la torra– reclama més torradores per descongestionar les places i facilitar així el ritual de foc i menjar que vertebra la festa. Estam preparats per a la sisena Revolta llongueta: els caparrots i el nostre Drac de na Coca sortiran de nou per ballar i interactuar amb la gent; batucada, xaranga i punxadiscos (PD) posaran música a l'itinerari pels carrers. Però aquest no serà l'únic acte perquè gràcies a la Confraria de Sant Sebastià i altres d'emergents, totes agrupades sota la creació d'una Obreria, "la nostra festa és tot lo dia". Junts cream un model de festa popular que, encara lluny de consolidar-se i poder parlar de tradició, és símptoma de què hem assolit alguns dels nostres objectius i anam per bon camí. No obstant això, encara n'hi ha de pendents: facilitar els tràmits en la concessió de permisos, dispensa de soroll, reconfiguració de la festivitat... En definitiva: festa sí, reivindicació també.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!