L'Ajuntament de Palma ha decidit prohibir les piscines pel mal ús que en puguin fer alguns ciutadans, especialment els usuaris d'habitatges turístics. Us imagineu que es prohibeixen els aparells de música pel mal ús que en puguin fer els ciutadans? O que sols prohibeixen el reggaeton? Pot estar molt bé si no t'agrada el reggaeton, però potser més endavant algú acaba prohibint a na Maria del Mar Bonet.
Entenc que erròniament aquest ajuntament està culpabilitzant a les piscines de les actituds incíviques que puguin tenir els seus usuaris. Entendran que no tindria sentit prohibir els aparells de música dins els habitatges al·legant que els usuaris podrien encendre l'aparell a tot volum i a hores de descans nocturn.
Sembla que el criteri que s'està adoptant per part dels nous legisladors de l'urbanisme de Ciutat està enfocat a l'aniquilació de les piscines, que com entitat constructiva inert se li dona la culpa gairebé de tot: del renou, del canvi climàtic i de la destrucció del paisatge urbà. No es pot culpar a una piscina de no haver resolt els problemes que puguin generar els habitatges turístics (malgrat ens puguin afectar personalment). Tampoc podem assenyalar-les com culpables del canvi climàtic i de la destrucció del paisatge urbà quan tots sabem que existeixen piscines sostenibles.
Les piscines, els banys o els safareigs, sempre han estat presents a l'arquitectura mediterrània. L'ús i el tractament de l'aigua dins l'arquitectura és una cosa tradicional i antiga que ha patit l'evolució que els anys i la tecnologia li han anat marcant. No les eliminem de les nostres vides o de qui se les pugui permetre. Pensin en els beneficis que pot tenir per a la salut. Imaginin els beneficis que podria tenir per un ciutadà amb discapacitats físiques. Quin sentit té negar-li aquest dret? No és millor condicionar la seva presència a mesures eco-sostenibles que prohibir-ne la seva construcció?
Aquestes prohibicions atempten contra la llibertat del ciutadà i de l'arquitectura i aquests son drets fonamentals que, en els temps que corren, no ens podem permetre el luxe de perdre ni una miqueta i molt manco promogudes per governs progressistes.
Crec que els arquitectes com a col·lectiu hauríem d'actuar davant d'aquestes mesures en defensa de l'arquitectura, l'urbanisme i sobretot de la llibertat professional, que es veu absolutament minvada.
Darrerament s'ha aprovat de forma inicial el 'Pla especial de protecció ambiental i arquitectònica de Santa Catalina (ARE 25-01)', considero que és un pla magnífic, ple de coses boníssimes pel barri com les super-illes, els nous arbrats, els nous eixos de vianants o les zones de plataforma única amb l'eliminació de les vorades de forma que les voravies i la calçada estiguin al mateix pla entre d'altres moltes coses. Però malauradament des del meu punt de vista també es torna a passar de frenada amb les prohibicions o restriccions excessives que apliquen no sols a les piscines, sinó també a l'estètica i composició de les edificacions, als materials o als acabats. Personalment vaig presentar a l'ajuntament al·legacions amb la intenció que és reflexioni sobre aquests temes i realitzin les modificacions pertinents sobre aquestes mesures absolutament desproporcionades i abusives ubicades dins un pla que, sense elles, podria ser magnífic, amb la finalitat de garantir la llibertat del ciutadà i dels professionals, sense perjudici a millorar la nostra ciutat amb una normativa urbanística més justa per a tots, que tingui en consideració allò que es va redactar en el Pla Estratègic 2016-2036 de l'ajuntament de Palma: "s'han de fer coincidir els planejaments sobre el territori amb el desenvolupament de la vida de les persones".
No oblidem que la finalitat d'un Pla General d'Ordenació Urbana com el propi títol diu és ordenar urbanísticament una ciutat. Crec que és un error confondre l'ordenació amb la prohibició.
