Ja han passat tretze anys des de la vergonyosa destrucció del Pont des Tren de Palma. Varen haver de menester dos dies sencers del mes de novembre de l'any 2005: dissabte dia 5 i diumenge dia 6. Era fort, el nostre Pont.
Des de l'Ajuntament havien fet creure que el desmuntarien i el tornarien a muntar, molt més gros i fent-lo girar noranta graus: una gran mentida, absurda en si mateixa.
A les sis del matí, per primera vegada en molts anys -gairebé cent-, els vehicles deixaren de pujar i baixar les rampes del Pont. El dia anterior havien asfaltat i senyalitzat el nou tram de carrer adossat a ell.
El Pont des Tren era un Bé Patrimonial amb nivell de protecció B, inclòs al Catàleg d'elements protegits per l'Ajuntament de Palma. Disposar d'un nivell de protecció B vol dir que no es pot alterar, transformar ni, per descomptat, destruir, i que, a més, en cas que pels motius que fossin, l'element s'esbucàs, tanmateix s'hauria de tornar a aixecar exactament igual.
Durant mesos, les persones que integràvem la Plataforma pel Parc de les Vies havíem estat advertint de la barbaritat que es volia cometre. Allò que no estava fet peça a peça, no es podia desmuntar. El Pont des Tren, de Gaspar Bennazar, va ser la primera obra d'enginyeria civil feta a Mallorca amb formigó armat. L'estructura estava folrada de pedres, una cara de les quals era plana, geomètrica i buixardada. Les balustrades i les pilastres dels accessos eren de marès. Nosaltres ja havíem advertit que de desmuntar res, que destruirien el Pont des Tren i que era una il·legalitat, a més d'una barbaritat.
Com més temps passa més me n'alegr que, posteriorment, haguéssim exigit i aconseguit que es tornàs a aixecar.
Les persones que no són ni enteses ni tècniques, valoren el Patrimoni no únicament pel seu valor històric o artístic. La gent l'estima i el valora perquè és una part de la pròpia memòria, dels seu paisatge d'infància, de la seva vida. Per això ploraven quan veien demolir el pont, quan sentien el renou de les excavadores en pujar pels pendents, quan volaven les pedres mossegades per la pala... Ploraven de pena i d'impotència.
Gairebé quatre anys més tard d'aquest trist succés, el dia de la inauguració del Pont actual, va ser un dia de festa. Hi havia centenars de persones que celebraven la lliçó que la ciutadania havia donat.
Restituir el Pont no era la intenció inicial dels polítics i tècnics responsables. A algun d'ells el sentírem dir: "Tanmateix qualsevol pont d'autopista té més valor que aquest pont". D'incults, dissortadament, n'hi ha per tot i a rompre. També un altre, davant meu, a peu de Pont, mentre les màquines arrasaven pedres i maresos, va fer declaracions a la premsa dient que no l'estaven destruint! Jo em movia entre les ganes de botar-li al coll i la commiseració per l'aparent trastorn mental...
Ja sabem que el Pont des Tren actual no és el mateix. Ja sabem, també, que no és d'estructura de formigó, com hauria de ser, i que el folre és de pedra prima i que l'abuixardat és penós... Però és el nostre Pont i no deixa de ser una gran lliçó de la ciutadania a una manera d'actuar inacceptable en contra del Patrimoni i de la norma.
El Pont des Tren feia nosa. Volien ficar vint mil cotxes diaris cap al centre des de l'autopista d'Inca, per provocar més caos a l'infernal trànsit de Ciutat. Un model obsolet i perillòs contra el que la Plataforma pel Parc de les Vies va lluitar durant anys.
I què se n'ha fet, de la Plataforma? Continuam existint, esperant el moment propici per aconseguir fer realitat allò que gairebé tots els partits polítics varen signar amb nosaltres: el Parc de les Vies sobre les línies soterrades del tren i que s'estendria fins a Son Fuster, un pulmó verd .
La crisi econòmica va frustrar que, l'any 2009, aquest projecte fos una realitat. A partir de llavors, s'han oblidat dels compromisos. Decebedor, veritat? Serà qüestió de refrescar memòries, si més no per justícia.
