­Orgull Llonguet és un dels col·lectius que s’ha rebel·lat cívicament i ha muntat la seva festa durant la revetla de Sant Sebastià. Jaume Vich, que parlar a títol individual, és una de les persones que formen part d’aquesta agrupació de veïns, amics i veïnats de Palma que cerquen unes festes més participatives i amb una identitat pròpia.

—Sant Sebastià és cada vegada més ‘killo’?

—Crec que no. Va en una direcció diferent. Tot i que s’ha de dir que no s’ha fet feina per consolidar la festa, simplement s’ha celebrat perquè tocava, sense donar-li una base d’identitat pròpia.

—La paraula ‘llonguet’, dita per la gent de la part forana, té un caire despectiu, realment cal sertin-se’n orgullós?

—Per què no? Si a la gent de Campos els diuen panxes-roges, perquè els palmesans no podem ser llonguets? Tothom té un malnom i el nostre té un afegit més que l’hem sabut gestionar amb la gastronomia, recuperant un producte de la terra com és el panet llonguet.

—El vostre col·lectiu nasqué de prendre rom cremat durant les festes de Sant Sebastià?

—Més bé va nèixer amb unes cerveses a una trobada de xeremiers en un Sant Sebastià (rialles)... Bé, els inicis reals són d’un grup d’amics de Palma que es trobava orfe d’unes festes com les que hi ha a la resta de municipis de Mallorca, i que de cada vegada teníem menys ganes de participar en un format de festa amb el qual no ens identificàvem.

—Voleu usurpar el lloc d’organitzador de les festes a l’Ajuntament?

—La veritat és que no. No estam en contra que hi hagi concerts; de fet, ens agraden, però creim que podem fer un format de festa diferent, més participatiu. De fet, trobam que hi hauria d’haver més col·lectius, amics i veïnats que fessin la seva pròpia festa.

—Com és la vostra?

—El nostre format de festa parteix de zero subvencions. Obrim les nostres reunions i demanam què vol la gent, amb formats formats fàcils, sense gran despesa, i hi incorporam conceptes d’identitat, amb personatges coneguts, com el caparrot d’en Miquel del Forn de sa Pelleteria,símbol del petit i mitjà comerç sense el qual correm el perill de tenir una ciutat sense essència ni particularitats que la fan única i diferent de la resta. Tenim en compte les tradicions, amb un passacarrers amb caparrots i amb un símbol llegendari tan antic i arrelat a Palma com el Drac de na Coca. De fet, durant el vespre de la revetla alimentam el Drac amb llonguets perquè no es mengi ningú durant tot l’any.

—Quin acte heu pensat i no us heu atrevit a fer?

—Ens hagués agradat mesclar amb la festa el concepte de la fortor, passejant ocells, perdius i cotorres, amb fruites i hortalises, com les figues i les albergínies, com a elements sexuals mallorquins.

—Amb quina d’aquestes cançons creus que s’identifica més amb el Sant Sebastià d’Orgull Llonguet? a) No en volem cap que no vagi ben gat / b) Sor Tomaseta on sou? / c) La Balanguera misteriosa...

—Amb la primera no, perquè no volem fomentar ni la botellada ni l’alcoholisme. Crec que amb la segona ja que la nostra festa comença a la Plaça del Convent de Santa Magdalena, on reposa Santa Catalina Tomàs. Pel que fa a la Balanguera, la Confraria de Sant Sebastià sol cantar-la i m’agrada perquè es treu l’himne de Mallorca de l’àmbit formal, al qual estam avesats, a un de més popular, com varen fer el grup Ocults amb la seva versió particular.