L’eclipsi avisa de l’ocàs turístic

L’eclipsi solar amb les seves conseqüències m’ha permès visualitzar l’okupació dels llocs privilegiats de l’illa per part dels estrangers rics. Vaixells, instal·lacions damunt platges, hotels i residències de luxe... La població autòctona, discriminada, s’ha hagut de cercar la vida per accedir als llocs no okupats.

Malgrat alguns hotelers digueren en públic que no havien usat l’eclipsi com a reclam turístic, la publicitat, pagada amb els nostres doblers, que el Govern o el Consell emetien cada dia als mitjans de comunicació tenia como tema l’eclipsi: les precaucions per observar-lo, les restriccions de trànsit, l’activació d’emergència, com si estiguessim davant una dana. O sigui que el reclam hi era (l’eclipsi és important).

La publicitat mostrava que els observadors de l’eclipsi només eren persones riques que preparaven l’observació des d’embarcacions o cases amb vistes a la mar. Per als residents que no estaven dins la classe que mostrava la publicitat, quedaven les limitacions dels seus drets de circulació i de gaudir del medi natural. Com en el confinament del covid, o quan organitzen grans curses o proves esportives. En definitiva, es proclama un estat d’emergència per a l’enriquiment d’un grapat de espavilats que tenen bones relacions amb els que governen.

I els residents, fins ara submisos i pacients, es van fartant i comencen a manifestar el malestar. Malgrat apareguin intervencions policials violentes que recorden temps passats.

Jo ho veig com senyals de l’ocàs turístic. Els turistes ja no són el que venien els anys 60 a alegrar-nos la vida, a dar-nos oportunitats de conèixer gents i formes de vida diferents, de reconèixer que la nostra illa és molta bella i de mostrar la nostra amabilitat. Ara són una plaga que amb l’augment dels preus ens va expulsant del nostre espai, abusant dels nostres recursos (Estalviau aigua, cada gota val), peix dels nostres pescadors, privant-nos de nostre modo de viure i de relacionar-nos, de la nostra llengua i cultura. I quan els turistes s’adonin que, malgrat els cartells que pengen a l’aeroport, no són benvinguts, deixaran de venir i començarà l’Ocàs. No serà tan vistós com l’eclipsi, però ens donarà temps per pensar i redreçar el rumb de la nostra societat.