Marga Prohens, abans de morir voldria tornar a Sóller

Aquestes paraules podrien semblar unes darreres voluntats, i efectivament ho són, i expressen un desig des del cor de tornar a veure certs pobles de la meva terra abans d’anar-me’n d’aquest món tan envaït pel turisme agressiu que arracona als residents i els condiciona a no moure’s de ca seva i fins i tot, amb un morro que el trepitjam, a demanar que els residents limitin l’ús dels seus vehicles (una persona de la federació de turisme l’any passat), vull suposar perquè els turistes es puguin moure tranquil·lament amb els cotxes de lloguer i les bicicletes que empesten les carreteres de la nostra terra.

Em sembla que serà un desitj incomplert perquè veig que la nostra presidenta no fa res absolutament i «no está por la labor», tal vegada, els poders fàctics de la indústria turística ajuden amb comissions econòmiques (els altres partits tampoc) perquè els residents no ens vegem angoixats, envaïts i oprimits per un turisme agressiu que ja només manca que ocupi les nostres poques vivendes amb el vistiplau dels governants de torn i els implacables empresaris hotelers i turístics, però bé, viuré amb el record de què, quan la humanitat va patir la covid, la meva dona i jo vàrem poder visitar el poble de Deià i, que me’n direu, vàrem aparcar a la primera. Sincerament, qualque vegada desig que hi hagi una crisi turística a Espanya que ens dugui uns anys de tranquil·litat.