Amb la manifestació no n’hi ha prou

La manifestació del passat dia 26 va esser un gran èxit, sobretot si tenim en compte el menfotisme i la desídia que ens són tradicionals. Ara bé: sortir al carrer era només la primera passa. La segona és la dels partits polítics. Necessitam que les forces progressistes deixin de banda egoismes i filiprims per posar-se a treballar pel futur. Els partits que es batien a si mateixos com a ecologistes i defensors de la terra ens ho deuen. S’han de llevar de damunt dècades d’inacció (en el millor dels casos) i de mesures pernicioses (en el pitjor). Recordam ben bé des de la destrucció de Calvià a càrrec de batles que es deien socialistes fins a la promoció de l’autopista de Campos per part de qui es diu nacionalista, passant per l’augment de places turístiques que tan hipòcritament, però tan oportunament, recorda aquests dies el Partit Popular.

No hi ha temps a perdre: ja tenim aprovada la llei òmnibus que permetrà cometre desastres en es Trenc i a altres bandes. L’actitud de la batlessa de Campos el dia de la cadena humana ho diu tot: no tenen vergonya ni límits. No és l’hora de marcar línies vermelles. És hora de marcar prioritats i, malauradament, aquestes no passen per discutir hores interminables sobre una foto esqueixada o per absentar-se un mes a bord d’una flotilla. És hora d’unir-se abans de les eleccions per desbancar els enemics de la terra que, ai las!, massa sovint tenen els vuit llinatges mallorquins. I si la unió preelectoral no fos possible -que ho és-, almanco subscriguin un acord de govern. Si el Partit Popular i Vox n’han pogut signar no sé quants, vostès també poden. Facin pinya i presentin propostes valentes pel que fa a l’ordenació del territori, el decreixement, la prohibició de venda a estrangers, la gestió dels recursos, etc., etc., etc. Ho tenen fàcil: només cal seguir el decàleg de la manifestació. És ara o mai.