Manifestació Menys Turisme, Més Vida

Som una dona gran per la qual cosa una amiga i jo vàrem escurçar l’itinerari perquè tinc dificultats als genolls. Des del Born pujarem directament al mirador de la Seu. De cop comencen a venir cotxos de policies i furgons tancats més o manco uns 10. Surten amb cascos, escuts i unes armes molt llargues que després vaig saber que eren de pilotes de goma. Nosaltres estaven xerrant d’una manera amable amb una família Suïssa, turistes, interessada pel motiu de la Manifestació. Varen estar d’acord amb la mateixa arribant a la conclusió que una gestió econòmica sense valors acaba amb explotació. Jo estava seguda a un piló de pedra perquè ja no podia quasi caminar. De cop ve un policia enfurismat dient que m’havia de llevar d’allà. Li vaig respondre que no podia estar dreta però ho va repetir cridant alçant el braç. La meva amiga es va interposar per defensar-me però tal com anava vaig preferir no entrar en conflictes. La policia es va posar a les escales que donen al Parc de la Mar cridant a les persones que pujaven tranquil·lament que havien de partir d’allà, cosa impossible ja que eren moltíssimes a més de ser una ordre ridícula. El grup que quedà encaixonat duia les lletres que deien DIGNITAT. Amb dignitat varen dir que no es mourien. La policia va estar a punt de començar a donar garrotades i tenia les pistoles preparades. Així amb aquesta tensió varen estar quasi mig hora. A la fi la policia es va obrir deixant pas als manifestants però per un passadís format per ells mateixos amb les llums blaus dels cotxos i fent sonar les sirenes. Dins un entorn de pau, baix l’ombra protectora de la Seu, només la policia va aportar violència a una manifestació pacífica. Tot plegat em va dur a temps pretèrits que pensava ja no tornarien. Em quedo amb les dues paraules claus en aquell moments de tensió: Valors i Dignitat.