Falsos guals, espai públic segrestat

El passat divendres vaig anar amb la meva família a la platja de Cala Mesquida (Capdepera). Després de donar voltes i més voltes sense trobar cap lloc per aparcar, vaig acabar deixant el cotxe davant un dels nombrosos falsos guals que proliferen en aquella zona, com també en tants altres indrets de Mallorca.

Només cal passejar per alguns carrers per comprovar que hi ha plaques de tota mena: casolanes, en diferents idiomes, amb advertiments intimidatoris i gairebé sempre amb la mateixa amenaça: «Avisamos grúa». Moltes no corresponen a cap autorització municipal i, tanmateix, aconsegueixen el seu objectiu: reservar-se un tros de carrer com si fos una propietat privada.

En tornar de la platja, els propietaris de l’habitatge ens varen recriminar que hi haguéssim aparcat i ens varen advertir que avisarien la grua. Si realment disposaven d’un gual legal, per què no ho varen fer?

La sorpresa va arribar en arribar a casa. Algú havia deixat, de manera ben intencionada, una col·lecció d’excrements de ca sobre el parabrisa del nostre vehicle. No puc afirmar qui en fou l’autor, però el resultat és prou revelador del clima d’hostilitat que alguns consideren acceptable quan algú estaciona davant el que creuen que és el seu espai.

El problema, però, va molt més enllà d’un acte incívic. La qüestió és per què les administracions permeten que proliferin aquests falsos guals sense actuar. Cada placa il·legal és una apropiació d’un espai que és de tots. Cada falsa prohibició redueix les places disponibles i genera conflictes completament evitables.

Si els ajuntaments volen preservar el respecte per les normes, haurien de començar fent complir les seves. Els guals autoritzats mereixen tota la protecció. Els falsos, simplement, s’haurien de retirar.