In memoriam Xisco Alomar

Fa pocs dies que ens ha deixat, després d’una angoixa de tres mesos lluitant contra una terrible enfermetat el nostre amic en Xisco «Palou»- com era conegut al poble d’Ariany.

Ell i només ell, pot esser sens dubte era la persona més estimada per tots els habitants del nostre poble, tal que conegut com un expert «manitas» no hi ha llar que no hagues visitat per tal de arreglar i/o compondre qualsevol problema d’electricitat o aparells electrodomèstics aixi com les ajudes i treballs per l’Ajuntament -anys enrera- en l’enllumenat públic i emebelliment dels carrers i plaçes del poble quan arribaven les festivitats aixi com també el manteniment de l’església parroquial i el bon funcionament del rellotge del campanar del poble.

El fet en si no sería més que lloar les magnifiques qualitats tècniques d’un gran expert en la seva materia pero el més important era i vol esser publicamentel d’ agraïr-li en nom de moltes i molts arianyeres i arianyers la seva bonhomonia, el seu somriure mai enfadat per res, el seu altruïsme i generositat, la seva predisposició en ajudar als demés, el seu treball en pro de l’avanç i prosperitat d’Ariany, la seva responsabilitat innata en be dels altres inmortalitzant amb les seves càmeres de filmació tots i quants events públics hi havia al poble -sense demanar mai res a canvi-. En poques paraules un home fet a si mateix sense carrera universitaria però amb un saber estar i bon conviure aixi com estimar a tota la gent del poble.

Pocs serán el el.logis que pugui afegir a n’aquesta carta sinó fos per l’amistat que duiem d’enrera des-de quan erem veïnadets i de petits jugant i disfrutant de totes les oportunitats de goig que ens donava la vida dins un poble petitó del Pla allà a on no hi havia mai cap porta de cap casa tancada per ningú, allà a on l’amistat i familiaritat de tots els veïns era un fet comú -que desgraciadament avui ha desaparegut- allà a on varem aprendre dels nostres avant passats totes les normes i valors per conviure en pau, armonía i fraternitat. Ell donc era un exemple silenciós de tot això.

M’agradaria que un dia les autoritats polítiques i eclesiastiques d’Ariany ho recordassin publicament amb qualsevol acte u homenatge a qui tant de bé va fer en vida a tota la gent del poble que tant va estimar.

Adeu per sempre amic «Xisco». Deixes una gran petjada a Ariany.