Concebut i no nascut. Esquivant castracions

Si com proposen Ayuso i Feijóo el concebut no nascut pot formar família nombrosa imaginem també deu poder ser hereu. Del pare, de la mare i dels padrins.

Coincidim amb ells, però estaria bé que també es preocupessin un poc de la vida dels ja nascuts (Educació, Sanitat, etc.). Tot en ells torna oiosa hipocresia orba. Fan com sempre, oi al rei porc, però, ara toquen viu. Quan comença la vida i qui ho decideix? Si la vida comença en la concepció, la situació és una i si ho fa amb el naixement, la situació és altra. I si com a societat encara tenim discussions amb els no nascuts imaginin amb els que ja ho han fet.

El nin no té dret a ser persona en ell mateix i respecte dels seus pares? No dret per exemple, a aprendre català per no ser estranger a ca seva encara que els seus pares no vulguin? O a ser d’una altra religió o a no ser de cap i de totes? O a ser diagnosticat TEA, TDHA o Superdotat encara que els seus pares es neguin a firmar? Aquests drets avui no estan garantits. Els pares decideixen que el nin sigui o no (diagnosticat).

I de més major aquest nin no ha de tenir dret a decidir si vol viure o a quan i com vol finar? En acabar més responsabilitats familiars m’agradaria poder-ho fer. Ara no puc i ni sé qui punyetes es creu amb dret a decidir per mi. En tenir un parell de mesos un concebut ha de gaudir ja del dret a néixer i tot ha d’implicar també a pares i padrins. No sols a la mare. El nin no sols és seu. I pensar que el nin o el fetus és sols de la mare no és també masclisme?

Igual pensem que qualsevol nin és persona i que ha de rebre una Educació plural i integradora, no castradora. Tot és feina de la família, de l’escola i de tots com a societat i així s’hauria de contemplar en la Constitució. Primer que la Corona són els drets de la persona. Article 1. El ciutadà té dret a viure. Art. 2. El ciutadà té dret a no viure. Art. 3. El nin (o fetus. Decidir) és ciutadà de dret i té dret a ser persona i no robot feixista.