In memoriam Xisco Alomar

Fa pocs dies que ens ha deixat, després d’una angoixa de tres mesos lluitant contra una terrible malaltia, el nostre amic en Xisco Palou- com era conegut al poble d’Ariany.

Ell i només ell, potser sens dubte era la persona més estimada per tots els habitants del nostre poble, tal que conegut com un expert «manitas» no hi ha llar que no hagués visitat per tal d’arreglar i/o compondre qualsevol problema d’electricitat o aparells electrodomèstics així com les ajudes i treballs per a l’Ajuntament -anys enrere- en l’enllumenat públic i embelliment dels carrers i places del poble quan arribaven les festivitats així com també el manteniment de l’església parroquial i el bon funcionament del rellotge del campanar del poble.

El fet en si no seria més que lloar les magnífiques qualitats tècniques d’un gran expert en la seva matèria, però el més important era i vol ésser públicament el d’agrair-li en nom de moltes i moltes arianyeres i arianyers la seva bonhomia, el seu somriure mai enfadat per res, el seu altruisme i generositat, la seva predisposició en ajudar als altres, el seu treball en pro de l’avanç i prosperitat d’Ariany, la seva responsabilitat innata en bé dels altres, immortalitzant amb les seves càmeres de filmació tots i quants events públics hi havia al poble -sense demanar mai res a canvi-. En poques paraules un home fet a si mateix sense carrera universitària però amb un saber estar i bon conviure així com estimar a tota la gent del poble.

Pocs seran els elogis que pugui afegir en aquesta carta si no fos per l’amistat que dúiem d’enrere des de quan érem veïnadets i de petits jugant i gaudint de totes les oportunitats de goig que ens donava la vida dins un poble petitó del Pla, allà a on no hi havia mai cap porta de cap casa tancada per ningú, allà a on l’amistat i familiaritat de tots els veïns era un fet comú -que desgraciadament avui ha desaparegut- allà a on vàrem aprendre dels nostres avantpassats totes les normes i valors per conviure en pau, harmonia i fraternitat. Ell, doncs, era un exemple silenciós de tot això.

M’agradaria que un dia les autoritats polítiques i eclesiàstiques d’Ariany ho recordassin públicament amb qualsevol acte o homenatge a qui tant de bé va fer en vida a tota la gent del poble que tant va estimar.

Adeu per sempre amic Xisco. Deixes una gran petjada a Ariany.