Posar un llop per guardar les ovelles

Al Consell de Mallorca el President va nomenar un conseller negacionista com a responsable del Medi Ambient. Un personatge que presenta com a mèrit ser President de la Federació de caçadors. Als tres anys d’exercir el càrrec s’ha destapat l’escàndol que s’aprofita de tres cotxes de la conselleria per a l’ús personal i a més, va fer llevar el distintiu que els delata. Quan el Consell li demanà explicació va amollar que necessitava els cotxes perquè feia molta feina. No va explicar quin tipus de feina feia. Ni que hagués d’anar a fer-la de nit i a una altra illa. No va justificar tampoc la importància del treball que privava al personal de la conselleria al qual corresponien el cotxes de poder utilitzar-los

Em recorda una vella història d’un conseller també del Medi Ambient del Govern que usava un barco del Parc Nacional de Cabrera per fer vegues de marisc enmig de la mar.

Si posen un llop a guardar les ovelles és normal que es mengi una ovella, o tres. Pot dir que la feina de guardar les ovelles és dura i que també s’ha de fer de nit. A més el llop, si és molestat es pot menjar també a l’amo que l’ha posat. Així que tu em perdones que mengi ovelles i jo et perdon la vida.

Per altra part, tant els amos com els llops, reben ordres de senyors de Madrid. A cap d’ells els passa pel cap fer cap canvi sense l’autorització dels respectius senyors.

Així que el President del Consell calla i mira posa cara de póker. La consellera pluriempleada amb butlla per incomplir els horaris pels que cobra un sou esplèndid i portaveu del seu partit defensa la conducta del col·leccionista, sort que no s’ha apoderat de tota la flota! i troba que els que suaument el critiquen li haurien de demanar perdó. La Presidenta del Govern dona per tancat el conflicte, aquí no ha passat res, mentres espera un resultat favorable al plet pel contracte de xofer del seu cotxe oficial (que es va estrellar). I continua acusant de corrupció al Govern central i demanant dimissions.

Quina barra! La comèdia continua. Al final l’aplaudirem i demanarem una segona part?