Palma, ciutat estranya

Com ha canviat Palma, la nostra Palma, la capital d’aquestes illes tan entranyables que no han tornat a conèixer la serenor, la tranquil·litat, la pau, d’ençà que patim any rere any la invasió, pacífica, pero invasió al cap i a la fi, del turisme alienador, opressiu i destructiu que fa mal bé a ses nostres illes contínuament.

L’encant de la nostra Ciutat ha fugit darrera les expectatives immobiliàries de nacionals i de no nacionals que es barallen per a comprar les cases i els palaus dels barris antics, agermanats amb la desídia i la indiferència de les autoritats i dels polítics que només persegueixen uns imposts de cada vegada més alts i que només poden pagar els estrangers; també ha desaparegut darrera una plaga de negocis de tecnologia i de delicatessen només pels paladars dels no residents.

Podem dir ben fort: qui t’ha vist, Palma, i qui et veu; ja no ets allò que eres, ja no passam gust de passejar pels teus carrers i les teves cases senyorials ja no pertanyen al poble mallorquí. Palma, estimada Palma, ets sinònim del que passarà segurament amb la resta de la nostra illa, i d’Espanya, per ventura, ves a saber.

Que ho és de trist, i ben trist, que una part de la nostra societat s’hagi estimat més els dobblers que el seu patrimoni històric i urbà.