El GOB i la nova junta directiva

Començaré per excusar-me si ofenc alguna persona. Potser el meu comentari, que només vol donar coratge a la nova junta directiva del GOB, sigui immediatament qualificat de patriarcal i masclista i allò que un temps deien «reaccionari». Vet aquí aquesta època donada a tapar boques amb etiquetes: feixista, masclista, islamòfob... per una banda; woke, perroflauta, etc., per l’altra.

Amb orgull diré que em vaig fer soci del Gob l’any 1984, aleshores tenia 12 anys, a Campos, quan hi havia el trui d’es Trenc. Era un context difícil per la lluita ecologista. Sempre ho ha estat en el migjorn, terra de majories famèliques d’asfalt i formigó. Després he pagat quota familiar durant anys, he estat un temps a la junta directiva... Batalletes a part vaig ser dels qui no va entendre aquest gir pretesament copernicà que es va dur a terme per tal de renovar i actualitzar la funció de l’entitat. Lector dels escrits en premsa de Margalida Ramis em vaig cansar de la seva monòtona retòrica de la societat de les cures i altra terminologia new age que derivava, a parer meu, en sofismes i incoherències. Aleshores, vaig notificar al banc que no em domiciliassin el rebut. Per masclista, per sionista... que sé jo... per poc sensible a l’ecosofia, per trumpista... encara que el meu compte corrent vagi contra corrent.

Fa uns mesos alguns membres del GOB es proposaren activar les delegacions locals. Entre ells Joan Moranta. Vingué a Campos a parlar de feina, no a fer cap campanya contra ningú. Vaig veure una cosa que no abunda entre molts dels qui volen salvar el món: ganes de trepitjar la realitat, de fer carrer. Aquest fet és suficient per a mi per tornar a pagar la meva quota i, de retruc, intentar que el GOB superi aquesta etapa de crisi. Un psicodrama més semblant a l’argument d’una sarsuela en un teatret de províncies que d’una entitat amb una trajectòria cabdal en la història de Mallorca dels darrers cinquanta anys.