La indústria de guerra

El 1942, en plena Guerra Mundial, Bertolt Brecht es trobava a Califòrnia, després d’haver fuit de l’Alemanya nazi i residit en diversos països escandinaus que anaven caient successivament sota l’ocupació o l’àrea d’influència nazi.

Pel novembre consignava en el seu dietari el que li havia succeït a un refugiat alemany, conegut seu, de nom Winge, que s’havia presentat a l’Oficina de Col·locació dels Estats Units per demanar un lloc de feina a la Indústria de Defensa, que aleshores funcionava a ple rendiment i ocupava molts de treballadors. l allò que li contestà l’empleat: «Vostè és un refugiat? Miri, la nostra indústria de guerra està en mans del gran capital, entén? I al gran capital no li agrada la gent que no estima Hitler, entén? I al gran capital tampoc no li agrada una certa minoria racial, entén? Per tant, no es dona feina a gent com vostè, entén? I Winge ho ha entès».

El 1947 el Comitè sobre les Activitats Antiamericanes del senador Mccarthy, cridà a declarar Brecht, que s’hi presentà i adoptà una actitud educada i respectuosa, que el Comitè lloà, però ja duia dins la butxaca un passatge per l’estranger.

L’endemà mateix Brecht prengué l’avió cap a Zuric, Suïssa, i no tornà mai més als Estats Units.