Éssers de llum i éssers de fosca

Recentment la presidenta Margalida Prohens ha fet un comentari referint-se a la postura simplista i maniquea que considera que totes les persones, pel fet de tenir dificultats o ser vulnerables, esdevenen ipso facto pobres criatures deixades de la mà de Déu. I per tant gent damunt la qui hem d’abocar tota la nostra caritat i estimació. Som una societat d’acollida i no hi ha emperons que valguin segons els defensors de la regularització i tota l’endemesa. Prohens ha dit que no tots els immigrants són éssers de llum. Tampoc tots els espanyols ho són per descomptat. També hauríem de dir, des dels sectors «progressistes» que no tots els estrangers venguts del nord són dimonis especuladors que vénen a robar-nos les terres i a pujar els preus de lloguer. Em refereixo als sovint vilipendiats alemanys, suecs o membres de països amb més poder adquisitiu. Amb aquests podem ser racistes ja que són rics? Alguns dels qui critiquen la compra de cases per part dels alemanys potser van a comprar a Astúries o a Galícia. El que demostra el panorama polític i social és una immensa hipocresia i doble moral. Populisme matusser. El que em sap greu és veure una esquerra que només sap acusar de feixistes els que no pensen com ells i que, tanmateix, havent governat una partida de legislatures, no han donat massa llum a na pastora. Això és el discurs de Rufián, patètic i tan mediocre com el del demagog Abascal. Però se suposa que els d’esquerres som els intel·lectuals.

Durant més de 30 anys he participat a la vida política com a candidat a llistes del PSM o Més al poble natiu de la Presidenta Prohens. Tanc un cicle, estic fart, tant de la gent que posa a parir els immigrants i els té d’empleats a les seves empreses o negocis, com de gent que del que era l’esquerra s’ha passat al vedetisme mestra tites de les Adas Colaus i les Gretas Tumberg, Rufians... de torn.

A les properes eleccions tenc molt poques ganes d’anar a votar veient el baixíssim nivell ; el dels salva pàtries com els dels salva a-pàtrides. El que me sap greu és que els engreixo amb els meus impostos. Als meus fills; els he de dir que s’allunyin de la política? Pot ser formar i fer part d’una ciutadania activa i assenyada és molt més complicat ara que quan jo era jove.