Reconsiderant la consideració d’ARCA

Vaig llegir el raonament d’ARCA del passat 27.03.26 exposat en aquest diari en relació amb l’ordre del Govern central de retirar el ‘monòlit’ de sa Feixina, que aquesta tindrà un recorregut limitat donats els precedents judicials i a la seva protecció com a bé patrimonial, coincidint amb el dia que l’Ajuntament de Ciutat decideix la seva protecció, amb els vots de PP i VOX.

Vull dir al respecte, i reconeixent els mèrits de l’autor Francisco Roca Simó com a arquitecte universal del modernisme català, deixant de banda la seva ideologia política, que no acabo d’assimilar el contingut artístic dels elements arquitectònics que resten, components d’aquest ‘monòlit’, que puguin ser considerats per donar-li la qualificació i reconeixement patrimonial, tot i haver-lo estat observant freqüentement i en diverses èpoques (puc dir que és punt de pas del meu passeig diari, incloent-hi a més la participació professional en la remodelació d’aquest espai feta fa uns anys).

Amb aquesta finalitat, he consultat diverses fonts per tal de donar fonaments sòlids a l’acceptació d’aquest qualificatiu i la veritat és que no n’he trobat cap que fos taxatiu en la seva definició, per la qual cosa no existeix una interpretació única per entendre postures de conservació, tot i haver estat eliminats els símbols franquistes l’any 2010.

Potser l’única característica a tenir en compte seria la històrica, però no en el pretès vessant de l’heroïcitat duta a terme pel vaixell de guerra (el creuer Baleares de la marina sublevada) i els seus mariners, molts d’ells ‘involuntaris’, bombardejant a indefensos civils que fugien per la carretera escapant de la repressió franquista a poblacions ‘alliberades’ (La Espantá) i que oficialment estat sempre amagada.

Mai no hauria d’haver-se aixecat basant-se en una mentida i, si potser finalment roman pretenent recordar a la marineria que enganyada va col·laborar en el fet repulsiu, just seria a manera de restitució (això sí que seria un element històric - cultural) adjuntar, en lloc visible i posant de relleu, una llegenda descrivint els fets esdevinguts que haurien d’haver avergonyit la veritable motivació, l’eliminació del sentiment enfrontat a l’aixecament contra el Govern legalment establert, la II República.

Per tot l’exposat, ho sento, aquesta vegada no estic d’acord amb vostès.