El canvi climàtic, la vella olivera i l’atzucac de la nostra Comunitat

Cap als anys vuitanta neix a Mallorca el moviment del Currículum per a la pau promogut per Richard Shaykin. La idea que guiava el projecte és, que així com hi ha acadèmies militars que preparen per a la guerra, és necessari implicar a institucions acadèmiques que preparin per a la solució pacífica dels conflictes socials que enfronten els éssers humans.

Amb l’autorització i suport del rector Nadal Batle, el Currículum organitzà a la UIB diversos seminaris sobre El Preu del Progrés. En ells es tractaren problemes derivats de l’impacte del turisme, de l’enriquiment ràpid i la rentada de doblers procedents d’activitats delictives, la sobreexplotació dels recursos hídrics, la gestió dels residus i l’impacte ambiental, el canvi climàtic... Cada sessió era impartida especialistes universitaris que contribuïen de franc. Per tractar del canvi climàtic, novetat en aquell moment, feu la conferència un investigador de la UIB. Anuncià que un equip internacional d’investigadors havia comprovat les evidències del canvi, derivat de l’ús de l’energia del carboni i de l’acumulació de CO2 i d’altres gasos. També podia predir les greus conseqüències. Una d’elles, l’augment de la freqüència i de la intensitat dels fenòmens extrems: onades de calor, períodes de sequera, temporals, inundacions...

Des de llavors, sense moure’m de casa, he pogut comprovar com es compleixen totes les prediccions.

Tenc una olivera a prop de casa. La seva soca té prop d’un metre de diàmetre que em du a pensar que té més de 300 anys. Durant els anys que la contempl, ha anat creixent tant en alçada com en capçada. Feia goig amb la seva esponera i produïa moltes olives. Però els darrers anys he vist amb preocupació que s’han anat esqueixant branques i més tard cimals i l’olivera ha perdut l’harmonia. Pensava que la causa provenia del vent, que bufa amb força. Fins que aquesta tardor, especialment plujosa, un dia l’olivera es va xapar per la meitat i una part, inclosa un costat de les socanes, va desplomar, produint un terrabastall esfereïdor. Com una bomba. Jo estava a prop, però no davall. Vaig quedar astorat. I estranyat, perquè no feia gens de vent!

Observant el que havia caigut en terra, vaig esbrinar la causa: el brancam suportava una sobrecàrrega d’olives. Vaig decidir fer una poda a la meitat que encara s’aguantava.

Atzucac: carreró, o camí que no té sortida, també conegut com a cul-de-sac. S’utilitza per designar una situació conflictiva, sense solució. Per sortir-ne, s’ha de tornar enrere. Sembla una bona paraula per definir la situació en què es troba la nostra Comunitat.

Ja no fan falta més estudis, ni comissions, ni meses per a la sostenibilitat, ni avaluacions de la càrrega. Perquè ja fa anys que hem sobrepassat els límits.

És hora de frenar i fer marxa enrere.

La vida ens envia senyals i, si no les captam o no en fem cas, ens trobarem en un atzucac.