Invulnerabilitat de les xarxes socials

El cas de Rita Maestre és esfereïdor. Un anònim en les xarxes socials promociona on viu amb la seva família com un lloc de cites. I li apareixen fulanos indesitjables que no saben ni on van. Aquestes xarxes són un cau de delinqüents i assetjadors perquè els responsables de seguretat volen. Molt s’acabaria si deixessin de ser anònimes. Som responsables d’aquestes paraules i ens exposem a atacs i tergiversacions, censures o amenaces. Ho sabem però mai ho fem de forma anònima. Ho trobaríem deplorable i covard, però tot passava abans i passa més encara ara. S’haurien de prohibir els anònims a les xarxes? Per suposat. I són les institucions públiques les que ho han de fer. No s’ha de censurar ni tergiversar cap opinió (penós també) però totes han de sortir firmades com aquesta. Del contrari, els responsable últims del assetjament a Rita som tots però més qui deixa publicar animalades de forma anònima. Si un Estat organitzat o una Comunitat en teoria avançada i que se fa dir Europa no és capaç d’aturar i regular- ho per a que serveixen aquestes institucions i per que paguem tants d’imposts? Ja està be!