Literatura? Filosofia?

Fa uns dies un col.laborador seu comentava de manera elogiosa un llibret acabat d’aparèixer, on es mostrava que la poesia era el remei contra el sofriment i la mort. Interessat pel tema em vaig apressar a comprar-lo, però ara, una vegada llegides les dues terceres parts, l’he deixat perquè no hi he trobat res del que cercava.

En canvi n’he despenjat un altre que feia temps que tenia pendent i hi he trobat això: «Avui la literatura és la que forneix l’aliment principal al psicòleg i al teòleg moderns. Per això, a l’inici de la seva obra mestra, Boeci fa intervenir la Filosofia per expulsar les Muses, o sigui les arts i la cultura amb el seu aspecte tan seductor com alienant, scenicae meretricule, els anomena, putetes de teatre, que no sols no poden oferir cap remei als dolors, sinó que amb els seus dolços verins els alimenten.

Boeci a la presó és el símbol de l’home presoner de la ignorància, que arts i literatura, nodrint-se de sentiments i nodrint-los, alimenten. És la Filosofia, en canvi, qui li comunica la joia de l’intel.lecte, inatacable per cap sofriment i per la mateixa mort.

Ja Evagri Pòntic, monjo cristià del segle IV, havia reconegut el sofriment de l’ànima com a fruit del fet que es prefereix el petit jo psíquic de la sensibilitat i els afectes, al vertader, gran, jo de la raó universal (Marco Vannini, Esercitarsi a morire, pàg.155).

I aquest col.laborador, abans de recomanar una altra vegada un llibre, que el llegeixi, si és possible, i el mediti un poc, i que no es limiti a copiar literalment el que diu la solapa posterior.