Antoni Maura

No n’han tengut prou amb un documental per intentar rentar les mans plenes de sang d’Antoni Maura sinó que ara s’ha editat un comic en el qual, segons els diaris, es presenta al polític com fill d’una família treballadora de Sa Calatrava. Treballadora? El seu pare, Bartomeu Maura i Gelabert, era un empresari adober amb inversions també en el ferrocarril. Així que de família obrera ben poc.

Pot haver estat cinc vegades president del consell de ministres i venir d’una nissaga extraordinaria els seus germans excelliren en les seves activitats-, però això no lleva el fet que no va dubtar a condemnar a mort a un inocent, al pedagog Francesc Ferrer i Guardia, per a l’horror i l’escandol del món sencer que no va dubtar a qualificar el fet d’assassinat, només per intentar mantenir-se en el poder. Mereixen ser recordats els versos que Bartomeu Coll va glosar en un homenatge al pedagog assassinat: Deu anys fa, que afusellat/fores per un mallorquí/el qual no pot entrar aquí/perquè és un deshonrat./Perqué du es crimen gravat/i mai el se levarà/pues ara i sempre sera/un criminal desfermat.

Molts de mallorquins no tindrem doblers, ni documental, ni comic, però tenim memória.