Mal funcionament del GSAIB Transport Sanitari

Soc pacient d’ELA del sistema públic sanitari i usuari del GSAIB Transport Sanitari per assistir a visites amb diferents especialistes i, dues vegades per setmana, a rehabilitació a l’Hospital General, de Palma. Escric aquestes línies perquè el que m’està succeint no és un fet puntual, sinó una situació reiterada que afecta directament la salut dels pacients que depenem d’aquest servei.

En diverses ocasions consecutives, l’ambulància no ha comparegut per recollir-me i traslladar-me a rehabilitació. Parlem d’un servei prescrit mèdicament, no d’una exòtica comoditat. En el cas de l’ELA, la rehabilitació és imprescindible per preservar la veu, retardar la rigidesa i les retraccions musculars i reduir el dolor. Cada sessió perduda no és un simple ajornament: és un pas enrere en una malaltia degenerativa que no dona treva.

No soc un cas aïllat. Altres afectats per malalties neurodegeneratives han patit incidències similars. En una ocasió, fins i tot, una operadora de la Central de Transport Sanitari va suggerir a una pacient que hi anés en taxi. És difícil d’entendre que a persones amb patologies greus se’ls traslladi la responsabilitat d’un servei públic essencial. Li hauria pogut insinuar que hi anés en bicicleta...

Mentrestant, les «autoritats» s’omplen la boca i omplen els mitjans de comunicació -fins a fer-se pesats- amb l’estrena de 246 ambulàncies i, fins i tot, presumint de ser referència internacional… i quan demanem explicacions pel fet que el transport programat no arriba, el motiu que ens donen és que falten recursos… La contradicció és evident.

El transport sanitari no és un luxe ni un privilegi. És una peça clau del sistema assistencial. Si falla, falla el tractament. I quan falla de manera reiterada, el problema no és anecdòtic: és estructural.

Vull deixar clar que aquesta crítica no va dirigida als tècnics sanitaris que condueixen les ambulàncies, ja que exerceixen la seva feina amb professionalitat, amabilitat i humanitat. La responsabilitat és de gestió i d’organització.

Els pacients amb malalties greus no necessitem titulars ni inauguracions; necessitem que l’ambulància arribi quan toca.