Les Illes

Mai no havia estat tan trist viure en aquestes illes. Hem passat per moltes etapes de degradació i de desposseïment, per diverses «balearitzacions», la qual cosa no és precisament un orgull.

Eivissa, aquesta illa tan rossa, tan singular, és present des de fa molt en tot tipus de premsa, sempre per fer palès que ha deixat de ser habitable. Per a nosaltres. La mostren plena a vessar d’assentaments infames, indignes. He vist amb molta tristor les imatges del temporal a Talamanca i a altres platges, que han quedat esborrades.

A Mallorca hi ha hagut inundacions, també, esbaldregades, mentre el territori pateix una queixalada rere l’altra i els voltors, tanmateix, no queden mai assaciats. Preg que mai de la vida se li acudeixi a ningú de nomenar Palma «ciutat europea de la cultura», si us plau, no. Un títol així bé deu tenir alguna connotació de civilitat, de civilització. Però aquesta ciutat que jo adorava ha involucionat cap a l’adotzenament, la despersonalització i està assalvatjada, exageradament explotada i concorreguda, és renouera, asfixiant. El seu perímetre forma com una murada d’assentaments, uns de més sòlids, d’altres esfilagarsats. Una ciutat «culta», jo crec, deu tenir a veure amb integració, respecte a la idiosincràsia, harmonia entre la població i els usos dels espais públics, atenció al perill que el creixement no derivi mai en guetos…

Menorca ha entomat l’escomesa de grans onades i ha quedat sovint desconnectada. Aquesta illa que evoca la intimitat i la música quan parla, sinuosa, secreta… Vés viva!

Totes, també Formentera, en el seu somieig, pateixen el mateix mal, a més de l’inexorable

canvi climàtic: el mercat decideix qui hi pot viure i qui no. Carrers, barriades i pobles que sempre han estat ca nostra ens foragiten. I ningú fa res per evitar-ho. El mercat ha decidit que aquestes illes li pertanyen i els polítics, amén, amén. No cal que n’esperem res dels polítics… si han permès, per exemple, que les persones que viuen a Eivissa en risc d’exclusió superin el 20%, ja m’ho contareu.

Podem fer una altra manifestació enguany, no dic que no. Però davant un contrast de desigualtat tan cruent, en què el luxe impúdic i l’expulsió i la precarietat fan camins paral·lels i indeturables, el que dic és que no n’hi ha prou. Jo vull l’abolició total del lloguer vacacional, que ens ha ben condemnat a tots, i vull que no es permeti la compra de cap més habitatge a estrangers no residents. Hi ha ningú més que pensi igual? Idò, com ho feim?