Rufián

M’ha agradat molt l’article del seu diari, d’avui dia 2 de gener, del Sr. Maties Vallès sobre en Rufián, i coincidesc totalment amb ell. Efectivament aquest diputat no representa, al meu parer, de cap manera, la ERC justament considerada petit burgesa, sinó tot un una altra cosa, el proletariat barceloní, allò que encara en queda d’aquesta classe revolucionària, creadora de la CNT-FAI, àcrata i anarcosindicalista. Sempre se m’ha fet evident que Rufián representava això, la CNT-FAI i no la petita burgesia catalanista de Companys i Macià.

Mon pare tenia una petita empresa tèxtil a Barcelona. El 36 els obrers esclafaren el cop d’estat militar s’apoderen de tot i l’empresa passà a mans d’un comitè de treballadors. A la meva tia, que era un poc estufada, la feien fregar en terra. Així era aquell proletariat barceloní, dur, esquerp,i nflexible, sense concessions. El govern de la Generalitat, per causa de l’aliança entre els partits obrers i els republicans petits burgesos del Front Popular, obligà a retornar les petites empreses, i només aquestes, als seus propietaris. El 39 el proletariat fou vençut definitivament però continuà la lluita encara amb el maquis urbà i agrari durant bastants d’anys. A la fi va semblar que desapareixia fins que els anys seixanta i setanta s’organitzà de nou en les comissions obreres i el PSUC. Tanmateix l’anarcosindicalisme semblava desaparegut.

Però ara ha donat un nou fruit, un darrer fruit, tal vegada, amb en Rufián, i amb ell ha tornat a treure el cap, o així m’ho ha semblat des del principi, des del primer dia, l’anarcosindicalisme tradicional del proletariat català.