Badalona, ciutat sense memòria?

Veins d’un barri d’aquesta ciutat, la major part d’ells segona generació d’emigrans vinguts d’altres regions d’Espanya degut a la penuria socioeconómica que es patia a la seva terra en plena época de la post-guerra franquista, van trobar assentament no sense dificultats i també treball no qualificat en aquest indret, pero no foren desnonats.

Faig aquesta introducción amb coneixament de causa, atès que en el transcurs dels anys 1957 a 59 (edat 12 a 15 anys) estaba integrat en un grup de Catequesis del Col.legi La Salle Comptal de Barcelona que cada diumenge ens desplaçàvem al barri de La Salut de Badalona, situat a la falda d’un monticle (Turó d’en Caritg) sota els bunkers d’artillería de quant la Guerra Civil, que s’extén fins l’antiga carretera per on circulava el tramvia (línia 70) per donar «catecisme» en els mes joves, de 16’00 a 19’00 h, dins el recinte del matadero municipal (avui, Parc de s’Escorxador, conservant la torre del relotge).

En aquells dies, gran part de les vivendes del barri solien ser «barraques», que en molts dels casos era com viure sota les estrelles, i mancades dels mínims seveis higiènics. Al acabar la catequesis, se’ls donava berenar (únic que molts d’ells tenien segur en tota la setmana) i com anècdota he de dir que en arribar les Festes de Nadal en els que eran assistents fidels se’ls hi lliuraven «lots» de roba i menjar (no sempre amb agraïment, donada la concurrència de «externs» que també volien ser felicitats i en ser ignorats, ens despedien a pedrades). Aquesta «assistencia» social-religiosa, va durar si no record malament fins que varen construir la nova parroquia del barri.

He fet aquesta exposició, perquè sembla que s’ha oblidat per algunes persones, la memòria històrica que suposa el desplaçament obligat que varen sofrir fins poder assentar-se que no vol dir integrase i que ara, son incapaços de recordar-ho i han aplaudit o participat en l’impediment d’acces dels «desnonats» del refugi temporal que era l’Institut B.9, a la parròquia de la Mare de Deu de Montserrat del Barri del Sant Crist aquests dies de fred i pluja, induïts per la «fòbia» manifesta de la primera autoritat municipal d’aquesta ciutat.

De l’autoritat en aquesta cas, ja coneixem el peu que calça però dels veïns d’aquest barri el seu comportament es vergonyós i posen de manifest una manca de sensibilització humana i una ínfima personalitat, subjecte a la manipulació de qualsevol ideologia i personatge mediàtic.