Presumpció d’innocència o de culpabilitat?

Fa unes setmanes el Col·legi Monti-Sion de Palma apareix als mitjans de comunicació per la presumpta ‘conducta inapropiada’ d’un professor amb una alumna de Batxillerat.

Fa més de 25 anys que vaig tenir la sort de ser alumna d’aquest professor que imagin que podria estar jubilat i si no, li queda ben poc. En 25 anys potser ens hem creuat alguna vegada pel carrer, no sé res de la seva vida, però em dol profundament que en aquest moment tan proper a la seva retirada del món laboral, se l’hagi posat en aquesta tessitura.

Quan totes les investigacions i protocols d’assetjament que s’han posat en marxa resolguin que és innocent, el mal ja estarà fet, ara mateix ja està fet. És injust que un professor amb una trajectòria impecable durant tota la seva vida laboral sigui posat en aquesta condició de presumpte assetjador o que es qüestioni la seva professionalitat per utilitzar un mitjà de comunicació inapropiat, que no hem de confondre amb la conducta.

Aquest professor presumptament innocent té tot el meu recolzament i el de la gran majoria d’exalumnat, confi en que ho sap... També confi en que la justícia sigui efectiva en aquest cas i que el centre, que ha pres unes mesures tan efectives i dràstiques vers la seva presumpta culpabilitat, si finalment queda absolt, tengui la capacitat d’esmenar-ho amb la mateixa contundència i repercusió mediàtica.

Podria anar equivocada, però des de la condició de presumpte innocent, aquest professor es mereix jubilar-se amb el major reconeixement per una vida dedicada a la docència amb una conducta impecable i molta feina ben feta.