Metges i pacients

Els metges ja fa anys que s’haurien d’haver plantat. Quan el TIL els necessitàvem. Educació i Sanitat junts prenem qualsevol govern. Com a pacient aspiro que el meu metge aixequi la vista de l’ordinador, em miri a la cara, em demani, m’examini i sigui empàtic. Al fet que sols faci 40 hores de feina a la setmana i que per descomptat si va a la pública no faci llavors hores a la privada. Almanco que no abusi.

El vull feliç per ben pagat en funció dels seus sabers i formació però també descansat. Amb vida a part de la feina. Naturalment, les guàrdies com els bombers i en consonància. També aspiro que un metge (igual que un jutge) no sigui sols un cap quadrat.

Un estudiant amb nota de tall de 9 pot ser millor metge o mestre que altre de 14. No és sols la nota la que fa un professional. Es perden moltes vocacions i bons metges per mors notes de tall estratosfèriques que ja ni haurien d’existir. És aquest model ultra el que fa mal metges i provoca la seva degradació física i personal. El mateix pretenen amb els mestres per a degenerar així el sistema i llavors privatitzar i esclavitzar.