El midrashim

El Sr.Martí Avila en el seu article sobre les cases d’advent de dia 15 parla de l’episodi de Jesús amb el paralític a la piscina de Betzata de Jerusalem, i el qualifica de «midraix».

Mirat el significat de la paraula per internet, resulta que midraix, en plural midraixim, és una forma jueva d’interpretació que «per mitjà d’una narració expressa un concepte», o sigui una metàfora, una al.legoria, característica de l’hermenèutica jueva de les escriptures. I són evidents els seus avantatges perquè una narració sempre queda més ben gravada a la memòria que els termes abstractes.

Però això ens permet resoldre un problema dels Evangelis que segons alguns fa impossible als moderns acceptar-los i que molta de gent es decanti de la religió per «honestedat intel.lectual», com diuen. Són els prodigis i miracles que hi apareixen. En efecte, tenint en compte que els autors dels evangelis eren hebreus, l’ús d’aquesta forma literària sembla natural, com ho era per part de Jesús l’ús de les paràboles.

Així el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos es pot explicar dient que Jesús, partint de la religió jueva corrent, la multiplicava i enfortia amb les seves aportacions. La conversió de l’aigua en vi a Canaà significaria la conversió dels pecadors. La resurrecció de Llàtzer la immortalitat promesa als justs, i el naixement de Jesús d’una verge, un dels temes avui més mals d’entendre, es referiria a la puresa i netedat de l’Esperit, femení en hebreu, que inspirava i dirigia Jesús des del seu baptisme, per exemple.

Aquesta forma del midraix, doncs, permet comprendre moltes coses i fins les paraules de Sant Pau, «és l’esperit», el sentit, «i no la lletra» el que compta.

Gràcies Sr. Àvila per ajudar-me a resoldre un dels temes que aquests dies em preocupaven. Un de tants aspectes que fan difícil avui la nostra fe tradicional.