Honorar Bartomeu Rosselló Pòrcel

Sovint els grans creadors i les grans persones parteixen massa aviat. Llegesc un llibre de Xavier Abraham i Pere Rosselló Bover que vaig adquirir per recomanació de Xisco Avellà Salvà. El seu títol és Bartomeu Rosselló Pòrcel: A la Llum.

Només tenia vint-i-quatre anys quan a finals de novembre de 1937 començà a sentir-se malament per mor de la tuberculosi que havia contret. En plena Guerra Civil, els metges aconsellaren traslladar-lo de la Residència d’Estudiants al sanatori del Brull, al Montseny, on moriria dia 5 de gener per ser enterrat allà mateix. L’any 1958, amb el desmantellament d’aquest cementiri, Salvador Espriu -l’amic- encomanà que les seves despulles fossin traslladades al nínxol que la seva família tenia a Arenys de Mar. Finalment, el 1978, seria traslladat definitivament al cementiri de Palma on una làpida austera ens recorda el que és important: Bartomeu Rosselló Pòrcel/Poet .

Ara, la làpida està esberlada per un cantó, crivellada pel cantó oposat, colonitzada per multitud de líquens i la darrera lletra del primer llinatge ha desaparegut. Estic cansat de tu, domini fosc i tempestat de flama... Seria bonic, a qui correspongui, que cuidàssim el record dels nostres.