Disculpes públiques a Manel Santana

En relació amb la meva carta publicada en aquesta secció sobre el cas de la conferència de l’OCB que va ser cancel·lada per motius poc democràtics a parer meu, voldria fer esment d’un fet que, per ventura, podria ser exemplar. I ja amb una certa visió optimista, contribuir a millorar les condicions del debat públic. Almanco jo l’empraré per a les meves classes intentant ensenyar als alumnes a no jugar a franctiradors.

La rumorologia i la conspiranoia són grans enemics de la democràcia. En el meu recent escrit hi havia una forta càrrega emocional i, potser, això el feia més impactant. Però vaig vessar la meva bilis damunt una persona sobre la qual jo havia interpretat esbiaixadament i distorsionada la seva actuació en aquest afer. Per això no ens hem de refiar tant del m’han dit que diuen de les xarxes socials les quals, massa sovint, empetiteixen i fan irrisori el concepte de racionalisme. La majoria dels textos que s’hi «publiquen» són curts, dardells, pinzellades, esquitxos, insults... entorn de temes que són prou delicats. Jo voldria que la gent parlàs i escrivís de la manera més possible a un cara a cara. Sabeu altres opcions més infal·libles a l’hora de confirmar i mesurar les paraules? A l’hora d’enfrontar-nos als perills de la IA i el chatGPT?

Tanmateix, feta aquesta disculpa pública cap a un company de professió i militància durant molts d’anys, segueixo creient que el silenci també és un perill. Molts d’intel·lectuals i escriptors d’esquerres callen amb complicitat davant el que, per a mi, continua essent un cas preocupant: impedir una conferència, no deixar fer una competició esportiva o musical... A persones relacionades amb Israel. Talment com pensaria que seria injust si fossin, aquestes persones, defensores de la causa Palestina.

P.S.: Si l’OCB es demostra que ha reculat davant pressions d’Arran això és lamentable. O és que els esperen com a relleu generacional?