HISTÒRIA | Els primers

Escriu Juvenal en la seva Sàtira I, criticant els poderosos del seu temps: «Tots els vicis han arribat ja al cim. De qui ni m’atravesc jo a dir el nom? Representa un Tigel.lí, i cremaràs, torxa vivent, com els qui, alçats, el pit fixat a un pal, no són més que flama i fum». I afegeix el traductor, en nota, que es refereix als cristians martiritzats per Neró, personificat ara en el seu poderós Prefecte del Pretori, Tigel.lí.

I, en efecte, conta Tàcit en els seus Annals ,l’estiu del 64 Neró culpà els cristians de l’incendi de Roma, i els presos «foren especejats per les queixalades dels cans, o bé, clavats en creus i flamejants, quan havia declinat el dia, eren cremats com a teies nocturnes». I afegeix que Neró «havia ofert els seus jardins per aquest espectacle i donava jocs al circ». Aquests jardins o horts on es trobava el circ de Neró estaven a l’actual plaça de la Basílica del Vaticà, i l’obelisc central és el mateix que hi havia en el circ.

Els cossos els abandonaren dins els camps veïns per servir de pastura als cans, però alguns cristians supervivents els recolliren, fins que, mort Neró, enterraren Sant Pere i alguns més dins uns sepulcres de la Via Flamínia, que les excavacions han tret a la llum, davall la Basílica.

Sant Pau, sis anys abans, en les salutacions finals de la seva Carta als Romans, ens ha conservat probablement alguns dels noms dels qui foren martiritzats: Prisca i Àquila; Maria, Andrònic i Júnia, «del meu llinatge (o sigui hebreus), que m’han precedit en Crist», Ampliat, Urbà, «els de la família d’Aristòbul», i una vintena de noms més. I continua el vers de Juvenal «que flamegen per donar un ample solc de llum damunt l’arena».